La família 18xx compta amb centenars de títols ambientats en èpoques i territoris molt diversos. Aquí en trobaràs alguns dels clàssics que podràs descobrir i jugar als nostres esdeveniments.
Michael Carter, Anthony Fryer, John Harres, Nick Neylon
Hereu del 1829 Mainline: trens permanents, companyies "gestionades" sense president fix i bons reials, per a 2-5 jugadors en unes 3 hores.
Scott Petersen
El 1830 simplificat i polit per aprendre el gènere sense perdre'n la profunditat.
Leonhard "Lonny" Orgler
Els territoris txecs amb quinze operatives en tres mides (petites, mitjanes i grans) que es van absorbint entre elles, i una durada fixa de vuit rondes de borsa.
Leonhard "Lonny" Orgler, Enrique Trigueros
La Península Ibèrica amb doble ample de via, orografia molt dura, mines i capitalització parcial.
David Hecht
Tota Europa en un sol mapa: companyies petites que es fusionen en operatives grans i una subhasta de privades amb caixes de preu fix.
Dave Berry
Gran Bretanya amb companyies repartides a l'atzar en dos nivells, barrejant idees del 1825 i el 1860.
Ian Scrivins
Companyies de 5 accions que es fusionen (de vegades hostilment) en companyies de 10, amb un banc petit i trens que es rovellen en dues fases.
Leonhard "Lonny" Orgler
Hongria amb tots els trens disponibles des del principi, sense rovell: es poden retirar voluntàriament, i les operatives sempre reparteixen els beneficis a mitges.
Mark Derrick
18xx clàssic basat en el 1829 de Tresham: contracte de correu, ferrocarril nacional per fusió i obsolescència retardada dels trens.
Scott Petersen
De Massachusetts a Nova York: draft sense subhastes, capitalització parcial a la par i bon joc d'iniciació.
Helmut Ohley
El 1830 traslladat als Països Baixos, amb el mateix esperit clàssic però en un mapa neerlandès.
Wolfram Janich
Empreses ferroviàries competeixen per construir línies rendibles a través del Rin, en un 18xx de tall econòmic i molt estratègic.
Örjan Wennman
Suècia i Noruega amb nacionalització i una filosofia on l'única cosa que importa és la riquesa personal.
Jonas Jones
Un micro 18xx suec de només deu hexàgons, per jugar en menys de dues hores.
Douglas Triggs
Una expansió del 18Chesapeake ambientada al corredor Tokaido del Japó, sense subhastes i amb exportació de trens.
Edward Reece, Mark Hendrickson, Shawn Fox
El motor financer del 1817 (préstecs, venda en curt, fusions) aplicat a tot el mapa dels EUA, amb muntatge aleatori cada partida.
Paolo Russo
Un 18xx d'animals antropomorfs en un zoo, amb un mercat d'accions innovador i partides d'unes dues hores.
Jonas Jones, Scott Petersen
Mineria lunar l'any 2117, amb permisos temporals i un final de partida fixat per calendari.
Craig Bartell, Tim Flowers
Un 18xx financer i agressiu per a grups grans, amb préstecs, venda en curt i fusions hostils entre companyies.
Marc Voyer
La mateixa proposta escurçada del 1817 per a 3 jugadors, ara centrada en el mapa original de Nord-Amèrica.
Marc Voyer, Brennan Sheremeto
Una versió del 1817 escurçada i ajustada per a partides de només 3 jugadors, ambientada arreu del món.
Simon Cutforth
L'1822 complet: tota Gran Bretanya en subhasta constant de privades, minors i concessions de majors.
Simon Cutforth
Versió regional mitjana del 1822: Anglaterra i parts de Gal·les i Escòcia, en un format més curt.
Simon Cutforth
Versió regional nord del 1822: de Birmingham cap al nord, l'escenari més curt de la família.
Robert Lecuyer, Simon Cutforth
El motor de l'1822 portat a tota l'amplada del Canadà: la versió més llarga i àmplia de la família, pensada per a sessions de 6-9 hores.
Scott Petersen
L'1822 evolucionat i escurçat per a Mèxic, amb un ferrocarril nacional (NdeM) gestionat col·lectivament i cubs de constructor.
Ken Kuhn
L'1822 sense concessions, amb fusió de minors associades i un mercat de fusta exclusiu del Pacífic Nord-oest.
Francis Tresham
El successor modular del 1829: mapes per unitats (1, 2 i 3) que es poden combinar segons el nombre de jugadors.
Francis Tresham
El 1829 original de Francis Tresham: el disseny que va donar origen a tot el gènere 18xx, al sud d'Anglaterra.
Francis Tresham
El 18xx clàssic de referència: Nord-est dels EUA, mercat d'accions, trens i fallides.
David Hecht
Versió infantil i curta del 18xx, construïda amb els components del 1830, ambientada als Països Baixos i Bèlgica.
David Hecht
La mateixa versió infantil i curta del 18xx, ara construïda amb els components del 1856.
Leonhard "Lonny" Orgler
Tramvies de Viena sense trens que es rovellin: totes les línies són "dièsel" des del principi, i en comptes d'obsolescència es paguen quotes.
Federico Vellani, Manlio Manzini
Itàlia del nord amb el mercat d'accions més intricat del gènere: les companyies poden invertir en altres empreses i fins i tot fundar-ne de noves.
Helmut Ohley
Suïssa amb ferrocarrils de muntanya, companyies de túnels i dues generacions de locomotores ben diferenciades.
Tom Lehmann
Una porta d'entrada ràpida als 18xx al Midwest dels EUA, amb capitalització incremental i minors per draft.
Wolfram Janich
El Palatinat (Pfalz) alemany en un dels mapes 18xx més petits (52 hexàgons), en l'edició del 25è aniversari del disseny original de Wolfram Janich, el mateix autor del 18Rhl.
Helmut Ohley, Leonhard "Lonny" Orgler
Austràlia amb tres amples de via i el Banc d'Anglaterra com a companyia pública que rescata ferrocarrils en suspensió de pagaments.
Scott Petersen
El 1849 de Federico Vellani portat més al sud, a l'antic Regne de les Dues Sicílies, en una revisió de Scott Petersen.
Federico Vellani
Sicília amb tres amples de via, terrenys que sempre es paguen i trens que compten hexàgons, no ciutats.
Bill Dixon
L'Alta Canadà i el risc de quedar nacionalitzat pel govern si no es retornen els préstecs a temps.
Ian D. Wilson
La península Ibèrica amb 22 privades que s'acaben bescanviant per accions de les operatives, doble ample de via i companyies de 5 o 10 accions.
Mike Hutton
L'illa de Wight en un 18xx pensat per a 2 jugadors, sense fallides i amb nacionalització progressiva.
Ian D. Wilson
L'Imperi Rus amb minors que es converteixen en majors i un ferrocarril estatal que les pot absorbir.
Mike Hutton
L'East Anglia britànica capgira els 18xx clàssics amb tres tipus de tren i maniobres de subsidi.
Ian D. Wilson
El bessó canadenc del 1861: el mateix motor de mercat d'accions en graella, ara travessant el Canadà d'est a oest.
John Harres
Wyoming amb mines de carbó i camps de petroli que es desenvolupen en rondes pròpies, en un 18xx modern i molt tàctic.
Bill Dixon
El Trans-Mississipí amb un mapa enorme i el joc de borsa més ric de tota la família 18xx.
Love Brandefelt
Tramvies (no trens) per Estocolm, amb el risc de perdre el control de les pròpies companyies com a fil conductor.
Scott Petersen, Toby Mao
Venezuela en un 1817 comprimit a 2-3 hores, amb venda en curt, arbitratge i sabotatge financer.
Helmut Ohley, Leonhard "Lonny" Orgler
La Xina del segle XIX amb ordre d'operació fix i inversors estrangers personals per a cada jugador.
Marc Voyer
Assiniboia, al Canadà occidental, amb tokens neutres, una zona de rebel·lió i una companyia paràsita.
Leonhard "Lonny" Orgler
El nord de la Xina (regió de Pequín): el primer d'una trilogia xinesa (1888-N, E i S) que es pot combinar per ampliar mapa i companyies.
Yasutaka Ikeda
Shikoku, la versió compacta i muntanyosa del 1830 al Japó, amb una companyia menys i partida més curta.
Edwin Eckert
Colònia amb un Rin que només es pot travessar per quatre hexàgons i minors que es fusionen per votació dels accionistes, en un 18xx curt per a 2-4 jugadors.
Klaus Kiermeier
Mines i ferrocarrils a les muntanyes del Harz, en un clàssic de dos jugadors amb progrés tecnològic.
Kevin Delger, Jacob Schacht
Mapa modular construït durant la preparació, minors amb poders propis que es fusionen físicament en majors, i durada fixa per cicles.
Björn Rabenstein
Un joc de cartes de subhastes i comerç amb l'esperit dels 18xx, sense mapa ni tessel·les.
Björn Rabenstein
Reimplementació independent del Rolling Stock, amb companyies de poders variables i la valoració abstreta en estrelles, des dels ferrocarrils prussians fins als aeroports.
Bart van Dijk
Un 18xx neerlandès pensat per ser més lleuger i festiu que els clàssics, amb els Països Baixos com a escenari.
Lucas Boyd
L'Illa del Príncep Eduard i el PEIR, una xarxa fantasma que es converteix en companyia en directe.