← Tots els jocs

1844: Schweiz

Disseny: Helmut Ohley

Suïssa amb ferrocarrils de muntanya, companyies de túnels i dues generacions de locomotores ben diferenciades.

1844 — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1844 trasllada l'acció a Suïssa, amb un mapa dominat per muntanyes i túnels, i està pensat per a grups grans, de 3 a 7 jugadors.

2. Tres nivells de companyies operatives amb regles diferents entre elles
Al 1830 totes les companyies segueixen exactament les mateixes regles. Al 1844 n'hi ha de tres tipus, cadascun reflectint un estadi diferent de la construcció ferroviària suïssa real: les Pre-SBB petites i condemnades a fusionar-se, les Regionals limitades, i les Grans Companyies Històriques, que dominen el joc a llarg termini.

3. La destinació converteix la construcció en una carrera amb objectiu, no només en generar ingressos
Al 1830 construir vies serveix únicament per generar rendes més altes. Al 1844, arribar físicament a l'hexàgon de destinació de la companyia és un objectiu en si mateix, ja que allibera la segona meitat del seu capital: això obliga a planificar rutes pensant en un punt concret del mapa, no només en la ciutat més rendible.

4. Trens que compten per hexàgons, no només per ciutats, reflectint la geografia de muntanya
Al 1830 el recorregut d'un tren es compta sempre pel nombre de ciutats i pobles que travessa. Al 1844 la versió H de cada tren, més barata, compta cada hexàgon travessat: en un mapa ple de muntanyes i túnels, això fa que estendre's per zones difícils tingui un valor propi, no només connectar grans ciutats.

5. Fusió obligatòria de cinc companyies en la Companyia Estatal Suïssa (SBB)
Al 1830 les companyies mai es fusionen entre elles. Al 1844 les cinc Pre-SBB es fusionen obligatòriament en la SBB en el moment que es compra el primer tren de tipus 5 o 5H, reproduint la nacionalització real dels ferrocarrils suïssos: la SBB rep totes les possessions de les Pre-SBB de cop.

6. No existeix la fallida: els deutes es cobreixen amb interessos, no amb liquidació
Al 1830, si una empresa no pot pagar un tren obligatori, en darrer terme es pot arribar a liquidar-la. Al 1844 el reglament elimina aquest risc d'eliminació: un director endeutat simplement paga un interès creixent fins que se'n surt, cosa que suavitza molt la componen d'atzar/càstig del joc.