1849: The Game of Sicilian Railways
Disseny: Federico Vellani
Sicília amb tres amples de via, terrenys que sempre es paguen i trens que compten hexàgons, no ciutats.
1. Ambientació i mapa
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA amb un mapa gran. El 1849 es desenvolupa a Sicília, una illa amb un mapa
més compacte i muntanyós, on el relleu (terrenys i tres amples de via diferents) condiciona cada decisió de
traçat molt més que al 1830.
2. Capitalització parcial, com en el 1846
Al 1830 una empresa flota amb el 60% de les accions venudes i rep el capital complet (preu × 10) directament.
Al 1849, en fundar una empresa, el president compra en un únic bloc la President's Share (20%) i fins
a dues accions individuals més (40% en total), i tots aquests diners van a la tresoreria de l'empresa, no al
banc. A partir d'aquí, l'única manera d'obtenir més capital és emetent accions més endavant (retenir dividends
o emetre accions noves), exactament com al 1846.
3. No hi ha valor nominal (par value)
Al 1830 cada empresa surt amb un preu de sortida ("par") triat pel fundador. Al 1849 no existeix aquest
concepte: totes les compravendes d'accions es fan sempre al preu de mercat actual de l'empresa, sense
distinció entre preu de sortida i preu de mercat.
4. El preu de l'acció només puja si el dividend és prou alt
Al 1830, cada vegada que una empresa reparteix dividends, el seu marcador de preu avança una casella
automàticament. Al 1849 això no és automàtic: el preu només puja si el dividend pagat per acció és igual o
superior al preu de mercat actual de l'acció. Si reparteix poc en relació amb el seu preu, el marcador es queda
on està.
5. Emissió d'accions: només al final del torn i mai en la primera OR
Igual que en el 1846, una empresa només pot emetre accions noves (vendre-les del seu propi requadre al mercat)
com a última acció del seu torn, i mai durant la seva primera ronda d'operacions. Al 1830 no hi ha aquesta
restricció de moment ni d'ordre dins del torn. Cal planificar amb antelació els diners que es necessitaran.
6. Els trens compten hexàgons, no ingressos per ciutat
Al 1830 un tren d'una certa mida visita un nombre determinat de ciutats i suma els seus valors d'ingressos. Al
1849 un tren de mida "6H", per exemple, recorre sis hexàgons qualssevol del traçat —tant si hi ha una ciutat
com si és via buida— i la puntuació depèn de per on passa la ruta, no de quantes parades "compten". Això canvia
completament com es dissenya una xarxa òptima.
7. Tres amples de via, amb un comodí
No hi ha equivalent al 1830. Al 1849 existeixen vies estàndard (negres), vies estretes (ratllades, que costen
una quarta part en terreny però compten doble de cara a la longitud del tren) i vies duals/blanques, que actuen
com a comodí: connectades a una via negra compten com a negres, connectades a una estreta compten com a
estretes. No es pot canviar d'ample enmig d'un recorregut sense passar per una ciutat o poble, i un ample mai
canvia de tipus quan es millora la tessel·la.
8. Els terrenys es paguen sempre, també en actualitzar
Al 1830 el cost de terreny només es paga la primera vegada que es construeix sobre un hexàgon. Al 1849 cal
tornar a pagar el cost de terreny cada vegada que es col·loca una tessel·la nova en aquell hexàgon, incloses
les actualitzacions de groga a verda o de verda a marró.
9. Ordre de flotació predeterminat a l'atzar
Al 1830 els jugadors decideixen lliurement quina empresa fundar i quan. Al 1849 hi ha sis corporacions, i
l'ordre en què es poden anar fundant es determina a l'atzar abans de començar la partida: només es pot flotar
la primera empresa disponible de la cua, no la que es vulgui. Això reparteix qui té accés a quina empresa
segons l'ordre de compra a la ronda de borsa.
10. Actualització de tessel·les semi-restrictiva
Al 1830 n'hi ha prou que l'empresa pugui arribar a l'hexàgon on es col·loca l'actualització (regla permissiva).
Al 1849 cal, a més, que la nova tessel·la aporti una connexió nova (track nou) o que millori el valor d'una
ciutat a la qual l'empresa ja pot arribar; si no aporta res de nou a la xarxa de l'empresa, no es pot fer.
Consideracions generals:
- Es flota al 60%, com al 1830, però amb capitalització parcial (vegeu punt 2).
- En la ronda de borsa, el torn és primer vendre i després comprar (no es pot alternar com al 1830).
- El banc té $7.760 i la partida acaba quan el banc s'esgota o quan alguna empresa arriba a la casella més
alta del mercat ($377).
1849 Sicilian Railways — Resum esquemàtic (vs 1830)
CONTEXT
- Sicília — illa amb relleu muntanyós i mapa compacte
- 6 corporacions en total, amb ordre de float fixat a l'atzar al setup
BORSA I CAPITAL
- Capitalització parcial (com al 1846): bloc inicial 20% + fins a 2 accions (40% total) → diners a la tresoreria
- No hi ha par value: tot es compra/ven al preu de mercat
- El preu només puja si el dividend per acció ≥ preu de mercat actual (no és automàtic)
- Emissió d'accions només com a última acció del torn, mai a la primera OR de l'empresa
- A la ronda de borsa: primer es ven, després es compra (ordre fix)
TRENS I RUTES
- Els trens compten hexàgons recorreguts, no ingressos de ciutats visitades
- Actualització de tessel·les semi-restrictiva: cal aportar track nou o augmentar el valor d'una ciutat ja accessible
AMPLES DE VIA
- Estàndard (negra): valor normal, compta per 1 de cara als trens
- Estreta (ratllada): cost de terreny ÷4, però compta com 2 hexàgons pel tren
- Dual (blanca): comodí, no es col·loca directament; adopta el tipus de la via amb la qual es connecta
- No es pot canviar d'ample a mig recorregut sense passar per una ciutat o poble
TERRENY
- El cost de terreny es paga sempre, també en actualitzar una tessel·la ja construïda
FINAL DE PARTIDA
- El banc té $7.760 i s'esgota (com al 1830, però amb mida diferent)
- O alguna empresa arriba a la casella més alta del mercat ($377)