← Tots els jocs

1849: Kingdom of the Two Sicilies

Disseny: Scott Petersen

El 1849 de Federico Vellani portat més al sud, a l'antic Regne de les Dues Sicílies, en una revisió de Scott Petersen.

1849: Kingdom of the Two Sicilies — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. Aquesta edició "Kingdom of the Two Sicilies" (basada en el 1849 original de Sicília) trasllada l'acció al continent, a l'antic Regne de les Dues Sicílies (el sud d'Itàlia, de Nàpols cap avall), per a 4-6 jugadors, amb 8 companyies operatives en lloc de les 6 del joc base original.

2. Sense valor nominal lliure: el preu de sortida surt d'un menú fix
Al 1830 qui funda una companyia n'escull el valor nominal d'una taula àmplia de preus, i les accions es negocien després en relació amb aquest valor. Aquí no hi ha valor nominal en el sentit del 1830: totes les operacions es fan sempre al preu de mercat actual, i el president només pot triar el valor de sortida entre un menú molt reduït de xifres fixes.

3. Ordre de fundació aleatori i forçat
Al 1830 cada jugador tria lliurement quina companyia funda i quan ho fa. Aquí unes cartes de posició es reparteixen a l'atzar a l'inici de la partida i determinen l'ordre exacte en què els certificats de president es fan disponibles; un jugador que vulgui fundar una companyia no en pot triar cap: sempre agafa la següent disponible segons aquest ordre predeterminat.

4. Via de doble ample
Una cosa que no existeix al 1830: el mapa té vies d'ample estàndard i d'ample estret alhora, amb costos de construcció diferents per a cadascuna. La majoria dels trens només poden circular per un dels dos amples; només el tren especial R6H pot fer servir totes dues xarxes, tot i que compta els hexàgons d'ample estàndard al doble de cars.

5. Fallida corporativa: tancament permanent sense compensació
Al 1830, si una empresa no pot pagar un tren obligatori, el president hi posa diners personals i, en l'últim cas, l'empresa es liquida però continua existint amb les seves accions. Aquí, si després que el president hi aboqui la seva pròpia butxaca encara falten diners per pagar un tren, la companyia queda tancada del tot: se li retiren totes les fitxes i privades que posseïa, i els accionistes no reben cap compensació.

6. Ruïna personal del president
Aquí, si el president tampoc pot cobrir un pagament d'emergència amb els seus diners personals, pot demanar un préstec de L.500 al banc per seguir jugant, però se li descompten L.750 del patrimoni final. Al 1830 no hi ha cap mecanisme equivalent de deute personal individual.

7. Un terratrèmol adaptat al nou mapa
El joc base (1849 a Sicília) té un terratrèmol que degrada Messina en comprar-se el primer tren 12H. En aquesta edició, l'esdeveniment equivalent afecta Avezzano: la tessel·la especial d'aquell hexàgon desapareix per sempre i deixa al descobert un poble imprès més feble, sense connexió amb Roma — una mecànica temàtica sense cap equivalent al 1830.