← Tots els jocs

1849: Kingdom of the Two Sicilies

Disseny: Scott Petersen

El 1849 de Federico Vellani portat més al sud, a l'antic Regne de les Dues Sicílies, en una revisió de Scott Petersen.

Veure a BoardGameGeek → Veure el reglament → Veure a Ludoya →

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1849 original transcorre a Sicília i està pensat per a 3-5 jugadors. Aquesta edició "Kingdom of the Two Sicilies" trasllada l'acció al continent, a l'antic Regne de les Dues Sicílies (el sud d'Itàlia, de Nàpols cap avall), amplia la partida fins a 6 jugadors i hi afegeix 8 companyies operatives en lloc de les 6 del joc base, amb tessel·les i posicions inicials noves (com l'hexàgon gris d'Avezzano).

2. Sense valor nominal: el preu de sortida surt d'un menú fix
Al 1830 qui funda una companyia n'escull el valor nominal d'una taula àmplia de preus, i les accions es negocien després en relació amb aquest valor. Al 1849 no hi ha valor nominal en absolut: totes les operacions es fan sempre al preu de mercat actual, i el president només pot triar el valor de sortida entre un menú molt reduït de xifres fixes (L. 68, L. 100 o L. 144, i L. 216 a partir de la fase 10).

3. Capitalització incremental, no plena
Al 1830 tota companyia flota amb el 60% de les accions venudes i rep de cop el 100% del valor nominal (capitalització plena). Al 1849 la Tresoreria de la companyia només ingressa diners quan algú compra realment una de les seves accions -durant l'emissió inicial o més endavant des de la pròpia Tresoreria-; les accions revenudes des del pool del banc no aporten res a l'empresa. És un sistema de capitalització incremental, molt més lent que el del 1830.

4. Ordre de fundació aleatori i forçat
Al 1830 cada jugador tria lliurement quina companyia funda i quan ho fa. Al 1849 unes cartes de posició es reparteixen a l'atzar a l'inici de la partida i determinen l'ordre exacte en què els certificats de president es fan disponibles; un jugador que vulgui fundar una companyia no en pot triar cap: sempre agafa la següent disponible segons aquest ordre predeterminat.

5. Via de doble ample
Una cosa que no existeix al 1830: el mapa del 1849 té vies d'ample estàndard i d'ample estret alhora, amb costos de construcció diferents per a cadascuna (un hexàgon de muntanya, per exemple, costa L. 40 en ample estret però L. 160 en ample estàndard). La majoria dels trens només poden circular per un dels dos amples; només el tren especial R6H pot fer servir totes dues xarxes, tot i que compta els hexàgons d'ample estàndard al doble de cars. El canvi d'ample només es pot fer en una estació.

6. Trens sense el clàssic "2" i eliminació completa, no sols rovellament
Al 1830 la progressió comença amb el tren 2 i els trens vells es rovellen gradualment quan n'apareix un de prou gran. Al 1849 la progressió comença amb el 4H i arriba fins al 16H (4H-6H-8H-10H-12H-16H, més l'R6H especial), i en fases concretes una classe sencera de trens s'elimina totalment del joc -no és un simple rovellament residual-, alhora que el límit de trens per companyia baixa de 4 a 3 i finalment a 2.

7. Fallida corporativa: tancament permanent sense compensació
Al 1830, si una empresa no pot pagar un tren obligatori, el president hi posa diners personals i, en l'últim cas, l'empresa es liquida però continua existint amb les seves accions. Al 1849, si després que el president hi aboqui la seva pròpia butxaca encara falten diners per pagar un tren o un interès de bo, la companyia queda tancada del tot: se li retiren totes les fitxes i privades que posseïa, i els accionistes no reben cap compensació per les seves accions.

8. Ruïna personal del president
Al 1849, si el president tampoc pot cobrir un pagament d'emergència amb els seus diners personals, pot demanar un préstec de L. 500 al banc per seguir jugant, però se li descompten L. 750 del patrimoni final. Al 1830 no hi ha cap mecanisme equivalent de deute personal individual.

9. Final de partida per preu d'acció, no per últim tren
Al 1830 la partida acaba quan el banc s'esgota o quan es compra l'últim tren del darrer tipus disponible. Al 1849 no existeix aquest segon disparador: la partida només acaba quan el banc es queda sense diners o quan la fitxa de mercat d'alguna companyia arriba al valor màxim de L. 377.

10. Un terratrèmol adaptat al nou mapa
El joc base té un terratrèmol que degrada Messina a estatus groc quan es compra el primer tren 12H. En aquesta edició del Regne de les Dues Sicílies, l'esdeveniment equivalent afecta Avezzano: la tessel·la especial d'aquell hexàgon desapareix per sempre i deixa al descobert un poble imprès més feble, sense connexió amb Roma -una mecànica temàtica sense cap equivalent al 1830.

1849: Kingdom of the Two Sicilies — Resum esquemàtic (vs 1830)

CONTEXT

BORSA I CAPITALITZACIÓ

VIA I TRENS

FALLIDA I FI DE PARTIDA

ELEMENTS REGIONALS