← Tots els jocs

1858: The Railways of Iberia

Disseny: Ian D. Wilson

La península Ibèrica amb 22 privades que s'acaben bescanviant per accions de les operatives, doble ample de via i companyies de 5 o 10 accions.

1858 — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1858 trasllada l'acció a la península Ibèrica (Espanya i Portugal) seguint el desenvolupament ferroviari històric de la zona, per a 3-6 jugadors (hi ha una variant per a 2 amb el tauler restringit), en partides d'unes 4 hores.

2. Les privades amb ciutat es converteixen en accions, no es compren i es retiren
Al 1830 una privada la compra una companyia pública amb diners en efectiu i desapareix del joc per sempre. Al 1858, si l'hexàgon base d'una privada té una ciutat, la mateixa privada es transforma en les accions fundadores d'una companyia pública: no desapareix a canvi de diners, es converteix directament en capital. Les privades sense ciutat, en canvi, mai es converteixen: només generen renda i s'acaben tancant.

3. Subhastes de privades durant tota la partida, no només a l'inici
Al 1830 les sis privades es subhasten una sola vegada, a l'obertura de la partida. Al 1858 les privades van sortint a subhasta durant les rondes de borsa al llarg de tota la partida, i tant fundar una companyia nova com posar una privada en subhasta consumeixen l'única acció de compra que té un jugador en aquell torn.

4. Doble ample de via, amb dues escales de trens separades
Una cosa que no existeix al 1830, amb el seu ample de via únic: el 1858 té via ampla (des de l'inici), via mètrica o estreta (des de la fase 3) i via doble (des de la fase 5), amb trens propis per a cada ample — 2H/4H/6H per a via ampla i 2M a 6M per a via mètrica— que es desenvolupen per separat. Cap ruta pot combinar tram de via ampla amb tram de via mètrica.

5. Els trens queden "ferits" abans de rovellar-se del tot
Al 1830 un tipus de tren es rovella d'un sol cop i queda retirat en comprar-se el tipus següent. Al 1858 l'obsolescència té dues etapes: primer el tren queda "ferit" i només genera la meitat dels ingressos habituals, i només més endavant es retira del tot.

6. Final de partida només pel banc, amb una Ronda d'Intercanvi Final
Al 1830 la partida pot acabar tant per l'esgotament del banc com per la compra de l'últim tren de l'últim tipus. Al 1858 l'únic disparador és que el banc s'esgoti; abans d'aturar-se, hi ha una Ronda d'Intercanvi Final en què es pot superar el límit habitual del 60% de propietat per companyia, cosa que no passa mai al 1830.