1858: The Railways of Iberia

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1858 trasllada l'acció a la península Ibèrica (Espanya i Portugal) seguint el desenvolupament ferroviari històric de la zona, per a 3-6 jugadors (hi ha una variant per a 2 amb el tauler restringit), en partides d'unes 4 hores.

2. Vint-i-dues privades sense tresoreria pròpia
Al 1830 cada privada simplement paga una renda fixa al seu propietari cada torn. Al 1858 les privades no tenen tresoreria: quan el seu propietari construeix a l'hexàgon base de la privada (tessel·les de terreny, segones tessel·les), és ell qui paga la despesa de la seva pròpia butxaca, no la privada.

3. Les privades amb ciutat es converteixen en accions, no es compren i es retiren
Al 1830 una privada la compra una companyia pública amb diners en efectiu i desapareix del joc per sempre. Al 1858, si l'hexàgon base d'una privada té una ciutat, la mateixa privada es transforma en les accions fundadores d'una companyia pública: no desapareix a canvi de diners, es converteix directament en capital.

4. No totes les privades es converteixen
Només les privades amb una ciutat al seu hexàgon base poden acabar convertint-se en companyia pública; la resta són simplement fonts de renda que amb el temps es tanquen sense arribar mai a generar accions.

5. Subhastes de privades durant tota la partida, no només a l'inici
Al 1830 les sis privades es subhasten una sola vegada, a l'obertura de la partida. Al 1858 les privades van sortint a subhasta durant les rondes de borsa al llarg de tota la partida, i tant fundar una companyia nova com posar una privada en subhasta consumeixen l'única acció de compra que té un jugador en aquell torn.

6. Doble ample de via
Una cosa que no existeix al 1830, amb el seu ample de via únic: el 1858 té via ampla (disponible des de l'inici), via mètrica o estreta (des de la fase 3) i via doble (des de la fase 5). Cap ruta no pot combinar tram de via ampla amb tram de via mètrica.

7. Dues famílies de trens separades segons l'ample de via
Al 1830 totes les companyies competeixen pels mateixos trens d'una única escala. Al 1858 hi ha trens propis per a cada ample —2H/4H/6H per a via ampla i 2M a 6M per a via mètrica— que es desenvolupen per separat.

8. Companyies que neixen amb 5 accions i després es converteixen en 10
Al 1830 totes les companyies públiques tenen sempre 10 accions del 10%. Al 1858 les companyies públiques neixen amb només 5 accions i es converteixen automàticament en companyies de 10 accions quan es compra el primer tren de tipus 5E o el primer de tipus 4M.

9. Els trens queden "ferits" abans de rovellar-se del tot
Al 1830 un tipus de tren es rovella d'un sol cop i queda retirat en comprar-se el tipus següent. Al 1858 l'obsolescència té dues etapes: primer el tren queda "ferit" i només genera la meitat dels ingressos habituals, i només més endavant es retira del tot.

10. Final de partida només pel banc, amb una Ronda d'Intercanvi Final
Al 1830 la partida pot acabar tant per l'esgotament del banc com per la compra de l'últim tren de l'últim tipus. Al 1858 l'únic disparador és que el banc s'esgoti; abans d'aturar-se, hi ha una Ronda d'Intercanvi Final en què es pot superar el límit habitual del 60% de propietat per companyia, cosa que no passa mai al 1830.

1858 — Resum esquemàtic (vs 1830)

CONTEXT

• Península Ibèrica (Espanya i Portugal), seguint el desenvolupament ferroviari històric de la zona
• 3-6 jugadors (variant per a 2 amb tauler restringit); partides d'unes 4 hores

PRIVADES

• 22 privades sense tresoreria pròpia: el propietari paga de la seva butxaca la construcció a l'hexàgon base
• Les privades amb ciutat es converteixen en les accions fundadores d'una companyia pública; les altres només generen renda i s'acaben tancant
• Subhastes de privades contínues durant tota la partida, no només a l'inici

COMPANYIES OPERATIVES

• Neixen amb 5 accions i es converteixen en companyies de 10 accions en comprar-se el primer tren de tipus 5E o 4M

AMPLE DE VIA

• Via ampla (des de l'inici), via mètrica (des de fase 3) i via doble (des de fase 5)
• Cap ruta no pot combinar via ampla i via mètrica

TRENS I FI DE PARTIDA

• Dues escales de trens separades: 2H/4H/6H (via ampla) i 2M-6M (via mètrica)
• Obsolescència en dues etapes: primer "ferit" (mig ingrés), després retirat del tot
• Final de partida només per esgotament del banc, amb una Ronda d'Intercanvi Final que permet superar el 60% de propietat