← Tots els jocs

1860: Railways on the Isle of Wight

Disseny: Mike Hutton

L'illa de Wight en un 18xx pensat per a 2 jugadors, sense fallides i amb nacionalització progressiva.

Veure a BoardGameGeek → Veure a Ludoya →

1. Ambientació i mapa: una illa petita i molt tancada
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA amb un mapa gran. El 1860 es desenvolupa a l'illa de Wight, un mapa molt petit i ple de "chines" (petites valls costaneres) que obliguen les vies a serpentejar. La mida reduïda força el contacte directe entre companyies des de molt aviat, i el joc és conegut com una de les millors opcions de 18xx per a només 2 jugadors, cosa que el 1830 no busca específicament.

2. Ningú es queda sense tren: insolvència en lloc de fallida
Al 1830, si una empresa no pot pagar un tren obligatori, pot acabar en fallida i liquidar-se. Al 1860 les empreses no estan mai obligades a posseir un tren: si no en tenen, simplement esdevenen "insolvents" i han de llogar un tren corresponent a la fase actual, retenint tots els seus ingressos fins que finalment compri un tren propi. No hi ha fallides com al 1830.

3. El president no ha d'avançar diners de la seva butxaca
Al 1830, si l'empresa no té prou tresoreria per comprar un tren obligatori, el president ha de posar la diferència del seu propi capital personal. Al 1860 això no passa: l'empresa simplement esdevé insolvent i lloga un tren (vegeu punt 2), evitant aquest mecanisme de pressió personal sobre el president que sí existeix al 1830.

4. Es pot posseir el 100% d'una empresa
Al 1830 el límit de propietat individual d'una empresa és del 60%. Al 1860 un jugador pot arribar a posseir el 100% de les accions d'una mateixa companyia, sense el límit que sí aplica al 1830.

5. Es pot vendre el certificat de president al banc
Al 1830 el certificat de president normalment es transfereix a un altre accionista, mai es ven directament al banc. Al 1860 un jugador pot vendre el seu certificat de president de tornada al banc, una opció de sortida que no existeix al 1830.

6. Nacionalització progressiva de les empreses amb menys ingressos
Una mecànica totalment absent al 1830: quan es compra el primer tren "9+5" i totes les empreses ja tenen almenys un tren, comença un procés de nacionalització. A partir d'aquell moment, les dues companyies amb menys ingressos deixen d'operar (es nacionalitzen) progressivament, i la partida continua fins que només queden dues companyies actives.

7. El final de partida ve determinat per la nacionalització, no pel banc
Al 1830 la partida acaba quan el banc s'esgota. Al 1860 el desencadenant del final és la cadena de nacionalitzacions iniciada pel primer tren "9+5": la partida es tanca quan només resten dues empreses sense nacionalitzar, independentment de la mida del banc.

8. Joc menys "cutthroat" gràcies a aquests amortidors
La combinació de no haver de posar diners personals pels trens i de no patir fallides directes fa que el 1860 sigui sensiblement menys despietat que el 1830, on la pressió de tresoreria i la fallida són riscos constants i directes per als presidents.

9. Topografia que imposa rutes serpentejants
Els "chines" (entrants costaners) del mapa de l'illa de Wight obliguen les vies a fer ziga-zagues per esquivar el relleu, una restricció geogràfica molt més marcada que la del mapa relativament obert del 1830.

10. Partida pensada i equilibrada per a 2 jugadors
Mentre que el 1830 dona el millor d'ell mateix amb 3 o més jugadors, el 1860 està específicament dissenyat i molt valorat com a experiència a 2 jugadors, mantenint la tensió i la interacció típiques dels 18xx en un format reduït.

1860 Railways on the Isle of Wight — Resum esquemàtic (vs 1830)

CONTEXT

EMPRESES SENSE TREN

PROPIETAT D'ACCIONS

NACIONALITZACIÓ I FINAL DE PARTIDA