← Tots els jocs

1867: The Railways of Canada

Disseny: Ian D. Wilson

El bessó canadenc del 1861: el mateix motor de mercat d'accions en graella, ara travessant el Canadà d'est a oest.

1867 — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Capitalització incremental en lloc de plena
Al 1830 una companyia rep tot el capital de cop en flotar (60% venut). Al 1867 la capitalització és incremental: la companyia només va cobrant el preu de sortida a mesura que cada acció es ven de debò, cosa que fa que el ritme de creixement del seu capital depengui molt més de com evoluciona la venda d'accions.

2. Dos nivells de companyia: minors petites i majors grans
Al 1830 les 8 companyies són totes iguals, amb 10 accions i una seu fixa des del principi. Al 1867 hi ha 16 minors d'una sola fitxa que floten sencer des del principi, i 8 majors que només es poden començar a fundar quan es compra el primer tren de tipus 4 — dues categories de companyia amb un ritme d'entrada en joc molt diferent.

3. Un ferrocarril nacional que ningú controla
Una entitat absent al 1830. Al 1867 el Canadian National (CN) no té cap propietari; entra en joc a partir de la fase amb exportació automàtica de trens i va absorbint altres companyies mitjançant nacionalització a mesura que avança la partida.

4. Préstecs automàtics en lloc de dependre només de la tresoreria pròpia
El 1830 no té cap mecànica de préstec. Al 1867 les companyies poden demanar préstecs de $50 (fins a 5 per a les majors, 2 per a les minors) rebent $45 en efectiu i pagant un 5% d'interès cada ronda d'operacions, substituint l'habitual dependència exclusiva de la tresoreria de l'empresa i del president.

5. Nacionalització progressiva lligada als trens, en lloc de fallida
Al 1830 una companyia que no pot pagar un tren obligatori pot acabar en fallida i liquidar-se. Al 1867 el sistema és diferent: les privades es nacionalitzen amb el tren 6, les minors restants amb el tren 8, i qualsevol companyia que es quedi sense tren en punts concrets de rovellament s'incorpora directament al CN.

6. Estructura de fases més ràpida i canviant
El 1830 té 6 fases (2, 3, 4, 5, 6, D). El 1867 en té 7 (2 a 8), i a partir de fase 4 cada ronda d'operacions exporta automàticament el següent tren del dipòsit, accelerant el ritme de canvi de fase respecte al 1830.

7. Final de partida en dues etapes diferents
Al 1830 el banc buit acaba la partida de manera immediata. Al 1867 el banc buit només acaba la ronda d'operacions en curs (no tot el conjunt), i el veritable rellotge de fi de partida és la compra del primer tren de tipus 8, que allarga el conjunt final a tres rondes d'operacions.

8. Rondes de fusió entre minors i majors
Un concepte que el 1830 no té. Al 1867, de fase 3 a fase 7 hi ha rondes de fusió específiques on les minors es poden fusionar amb una major existent o convertir-s'hi, un mecanisme de creixement que no existeix al 1830.