1867: The Railways of Canada

1867 — Resum

Tipus de capitalització

• Capitalització incremental: la companyia no rep el capital de cop en flotar (a diferència del 1830), sinó que va cobrant el preu de sortida cada vegada que es ven realment una acció seva, tant a la sortida a borsa com en emissions posteriors.

Flotació i límits d'accions per jugador

• Les 8 grans companyies (CNR, CPR, C&O, GTR, GWR, ICR, NTR, NYC) floten amb el 20% de les accions venudes; les 16 companyies regionals més petites floten amb el 100%
• Cap jugador pot tenir més del 60% d'una mateixa gran companyia (llindar per defecte), mentre que a les companyies regionals no hi ha límit real de propietat (100%)
• Límit de certificats per jugador: 2 jugadors — 21; 3 jugadors — 21; 4 jugadors — 16; 5 jugadors — 13; 6 jugadors — 11

Quantitat de diners segons número de jugadors

• 2 jugadors: $420 inicials
• 3 jugadors: $420 inicials
• 4 jugadors: $315 inicials
• 5 jugadors: $252 inicials
• 6 jugadors: $210 inicials
• El banc sempre comença amb $15.000, independentment del nombre de jugadors

Final de partida (end game triggers)

• El banc es queda sense diners: s'acaba la ronda d'operacions actual (no cal completar tot el conjunt)
• Es compra el primer tren de tipus 8: es juga un conjunt més de rondes d'operacions, que en aquest cas s'amplia a tres rondes d'operacions en lloc de les habituals

Número de fases

• 7 fases (2, 3, 4, 5, 6, 7, 8), cadascuna activada per la compra del primer tren del número corresponent
• Els colors de tessel·la avancen de groc a groc+verd (fase 3), després +marró (fase 5) i +gris (fase 7)
• El límit de trens varia segons si l'entitat és minor o major i s'estreny amb el temps: les majors passen de 4 trens a fase 3 fins a 2 a partir de fase 6; les minors passen de 2 trens a 1 a partir de fase 4
• A partir de fase 4 s'activa l'"export_train": en acabar cada ronda d'operacions, el següent tren disponible al dipòsit s'exporta automàticament (simulant que marxa cap a la xarxa veïna del CN), accelerant el ritme de canvi de fase

Llista de trens i preus

• Tren 2 — $100 (10 unitats; es rovella quan apareix el tren de tipus 4)
• Tren 3 — $225 (7 unitats; es rovella quan apareix el tren de tipus 6; en comprar-se, fa disponibles les minors verdes)
• Tren 4 — $350 (4 unitats; es rovella quan apareix el tren de tipus 8; en comprar-se, permet fundar majors)
• Tren 5 — $550 (4 unitats, mai es rovella; en comprar-se, les minors ja no es poden fundar)
• Tren 6 — $650 (2 unitats, mai es rovella; en comprar-se, es nacionalitzen les privades encara en mans de jugadors)
• Tren 7 — $800 (2 unitats, mai es rovella)
• Tren 8 — $1.000 (subministrament il·limitat, mai es rovella; en comprar-se, es nacionalitzen totes les minors restants i s'habilita el bescanvi de trens vells per un 8 pel 50% del seu preu)
• Tren 2+2 — $600 (il·limitat, només disponible en arribar la fase 8; compta com dos trens de tipus 2)
• Tren 5+5E — $1.500 (il·limitat, només disponible en arribar la fase 8; tren "exprés" doble)

Llista de privades

• Companyia oculta "3" — valor $3, no és una privada comprable: bloqueja l'hexàgon M13 fins que comença la fase 3
• Champlain & St. Lawrence (C&SL) — $30, renda $10 — sense habilitat especial
• Niagara Falls Bridge (NFB) — $45, renda $15 — en mans d'una corporació, +$10 a qualsevol ruta que passi per Buffalo (F18)
• Montreal Bridge (MB) — $60, renda $20 — en mans d'una corporació, +$10 a qualsevol ruta que passi per Mont-real (L12)
• Quebec Bridge (QB) — $75, renda $25 — en mans d'una corporació, +$10 a qualsevol ruta que passi per Quebec (O7)
• St. Clair Tunnel (SCT) — $90, renda $30 — en mans d'una corporació, +$10 a qualsevol ruta que passi per Detroit (A17/A19)

Llista de corporacions

• Majors (8, floten al 20%, 3 posicions de fitxa, trien lliurement la seva ciutat inicial, sense seu fixa a les dades): Canadian Northern Railway (CNR), Canadian Pacific Railway (CPR), Chesapeake and Ohio Railway (C&O), Grand Trunk Railway (GTR), Great Western Railway (GWR), Intercolonial Railway (ICR), National Transcontinental Railway (NTR), New York Central Railroad (NYC)
• Minors (16, floten al 100%, una sola acció i una sola fitxa cadascuna; la seva ciutat d'inici no consta com a coordenada fixa a les dades del motor, es determina via el mapa de tessel·les, per això es llisten sense coordenada): Buffalo, Brantford, and Goderich (BBG), Brockville and Ottawa (BO), Canada Southern (CS), Credit Valley Railway (CV), Kingston and Pembroke (KP), London and Port Stanley (LPS), Ottawa and Prescott (OP), St. Lawrence and Atlantic (SLA), Toronto, Grey, and Bruce (TGB), Toronto and Nipissing (TN), Algoma Eastern Railway (AE), Canada Atlantic Railway (CA), New York and Ottawa (NO), Pere Marquette Railway (PM), Quebec and Lake St. John (QLS), Toronto, Hamilton and Buffalo (THB)
• Nacional (1): Canadian National (CN) — sense propietari, 8 posicions de fitxa, accions ocultes (no es negocien normalment); només entra en joc quan arriba l'era de l'exportació automàtica de trens

Mecàniques específiques

• Dos nivells de companyia: 16 minors petites d'una sola fitxa que floten al 100% des del principi, i 8 majors que només es poden començar a fundar quan es compra el primer tren de tipus 4
• El Canadian National (CN), un ferrocarril que ningú posseeix i que va absorbint companyies mitjançant onades de nacionalització a mesura que avança la partida
• Sistema de préstecs: les companyies poden demanar préstecs de $50 cadascun (fins a 5 per a les majors, 2 per a les minors), amb un 5% d'interès per ronda d'operacions
• Nacionalització progressiva lligada a la compra de trens: les privades es nacionalitzen amb el tren 6, les minors restants amb el tren 8, i la "nacionalització per manca de tren" incorpora al CN qualsevol minor o major que operi sense tren
• Rondes de fusió (de fase 3 a fase 7) on les minors es poden fusionar amb una major o convertir-s'hi
• Mercat d'accions opcional en graella (Grid, 2D) que es pot fer servir en lloc de la graella habitual en columna (Column, 1D)
• Bonificació especial de "capitals + Timmins": Quebec, Mont-real i Toronto combinats amb l'hexàgon de Timmins afegeixen $40 addicionals per ruta, doblats amb els trens multiplicador 2

Comparació amb 1830

1. Capitalització incremental en lloc de plena
Al 1830 una companyia rep tot el capital de cop en flotar (60% venut). Al 1867 la capitalització és incremental: la companyia només va cobrant el preu de sortida a mesura que cada acció es ven de debò, cosa que fa que el ritme de creixement del seu capital depengui molt més de com evoluciona la venda d'accions.

2. Dos nivells de companyia: minors petites i majors grans
Al 1830 les 8 companyies són totes iguals, amb 10 accions i una seu fixa des del principi. Al 1867 hi ha 16 minors d'una sola fitxa que floten sencer des del principi, i 8 majors que només es poden començar a fundar quan es compra el primer tren de tipus 4 — dues categories de companyia amb un ritme d'entrada en joc molt diferent.

3. Un ferrocarril nacional que ningú controla
Una entitat absent al 1830. Al 1867 el Canadian National (CN) no té cap propietari; entra en joc a partir de la fase amb exportació automàtica de trens i va absorbint altres companyies mitjançant nacionalització a mesura que avança la partida.

4. Préstecs automàtics en lloc de dependre només de la tresoreria pròpia
El 1830 no té cap mecànica de préstec. Al 1867 les companyies poden demanar préstecs de $50 (fins a 5 per a les majors, 2 per a les minors) rebent $45 en efectiu i pagant un 5% d'interès cada ronda d'operacions, substituint l'habitual dependència exclusiva de la tresoreria de l'empresa i del president.

5. Nacionalització progressiva lligada als trens, en lloc de fallida
Al 1830 una companyia que no pot pagar un tren obligatori pot acabar en fallida i liquidar-se. Al 1867 el sistema és diferent: les privades es nacionalitzen amb el tren 6, les minors restants amb el tren 8, i qualsevol companyia que es quedi sense tren en punts concrets de rovellament s'incorpora directament al CN.

6. Estructura de fases més ràpida i canviant
El 1830 té 6 fases (2, 3, 4, 5, 6, D). El 1867 en té 7 (2 a 8), i a partir de fase 4 cada ronda d'operacions exporta automàticament el següent tren del dipòsit, accelerant el ritme de canvi de fase respecte al 1830.

7. Final de partida en dues etapes diferents
Al 1830 el banc buit acaba la partida de manera immediata. Al 1867 el banc buit només acaba la ronda d'operacions en curs (no tot el conjunt), i el veritable rellotge de fi de partida és la compra del primer tren de tipus 8, que allarga el conjunt final a tres rondes d'operacions.

8. Rondes de fusió entre minors i majors
Un concepte que el 1830 no té. Al 1867, de fase 3 a fase 7 hi ha rondes de fusió específiques on les minors es poden fusionar amb una major existent o convertir-s'hi, un mecanisme de creixement que no existeix al 1830.