← Tots els jocs

1836Jr30

Disseny: David Hecht

Versió infantil i curta del 18xx, construïda amb els components del 1830, ambientada als Països Baixos i Bèlgica.

1836Jr30 — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1836Jr30 trasllada l'acció als Països Baixos i Bèlgica (Amsterdam, Rotterdam, Brussel·les, Anvers, amb sortides cap a París, Colònia, Hamburg i Estrasburg), pensat només per a 2-4 jugadors. És literalment un joc "júnior": reutilitza components físics del 1830 (trens, mercat d'accions i alguns tipus de tessel·les) però amb un mapa i unes xifres pensades per a partides molt més curtes i senzilles.

2. Sis companyies i una economia exactament a la meitat
Al 1830 hi ha vuit companyies operatives i un banc de $12.000; al 1836Jr30 només n'hi ha sis i el banc en té 6.000 F, exactament la meitat. Els diners inicials i els límits de certificats es redueixen de manera proporcional (per exemple, amb 4 jugadors el límit baixa de 16 al 1830 a 10 al 1836Jr30). Curiosament, les sis privades mantenen exactament la mateixa escala de preus i rendes que les del 1830 (20/40/70/110/160/220 F), només amb noms i habilitats diferents.

3. Charbonnages du Hainaut: l'única privada amb poder de "teletransport"
Permet que la companyia propietària col·loqui una tessel·la i una fitxa d'estació a l'hexàgon J8 pagant només el cost de muntanya, sense necessitat que la via estigui connectada a cap tessel·la existent de la companyia (ni de cap altra). Cap de les sis privades del 1830 permet mai una col·locació tan desconnectada de la resta del mapa.

4. Dues privades que es converteixen directament en accions
La Grand Central Belge es pot bescanviar per un certificat del 10% de la companyia B (des del banc o el pool), tancant la privada en fer-ho. La Chemins de Fer Luxembourgeois ve acompanyada, des del moment de comprar-la, d'un certificat del 10% de la GCL. Cap de les sis privades del 1830 es comporta d'aquesta manera.

5. Una privada "a la B&O"
La Chemin de Fer de Lille à Valenciennes ve empaquetada amb el Certificat de President del Chemin de Fer du Nord (i obliga a fixar-ne el preu de sortida a l'instant), no es pot vendre mai a una companyia, i es tanca quan el Nord compra el seu primer tren. És exactament el mateix concepte que la privada B&O del 1830.

6. Preus de trens idèntics als del 1830, però amb Diesels limitats
Els preus i el rovellament de cada tipus de tren (2/3/4/5/6/Diesel) segueixen exactament la mateixa progressió que al 1830: 80/180/300/450/630/1.100 F, amb el mateix descompte de 300 F per tren vell en comprar un Diesel. La diferència és que al 1830 hi ha Diesels il·limitats, mentre que al 1836Jr30 només n'hi ha 5 exemplars.

7. Ports que sumen una bonificació en lloc de pagar renda pròpia
Harwich, Dover i París no funcionen com les destinacions de fora de mapa del 1830 (que paguen un valor propi en acabar-hi una ruta): una ruta mai pot acabar en aquests ports, però si els travessa —sempre que inclogui almenys dues altres parades reals— hi suma una bonificació fixa (+20 F en fase verda, +30 F en fase marró). Al 1830 les destinacions de fora de mapa simplement paguen el seu propi valor com si fossin una ciutat més.