1825

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors amb un únic mapa fix. El 1825 —el successor modular que Tresham va dissenyar a partir del seu propi 1829, el joc que va originar el gènere— trasllada l'acció a la Gran Bretanya victoriana i es ven en tres Unitats independents (Unitat 1: sud-est d'Anglaterra, Unitat 2: Midlands, Unitat 3: nord d'Anglaterra i Escòcia) que es poden jugar soles o combinades. Segons la combinació escollida, el nombre de jugadors va de 2 (la Unitat 3 en solitari, un cas rar al gènere) fins a 8-9 si es combinen les tres Unitats amb els kits regionals.

2. Companyies històriques amb valor nominal imprès, no triat
Al 1830 el jugador que funda una companyia n'escull el preu de sortida (normalment entre 67 i 100). Al 1825 cadascuna de les catorze companyies històriques britàniques (LNWR, GWR, Midland, Caledonian, GER...) ja porta el seu valor nominal imprès al certificat —entre 67 i 100 lliures— i cap jugador no el pot triar: les accions es venen sempre a aquest preu fix.

3. Privades venudes per ordre de preu, no subhastades
Al 1830 les sis privades es reparteixen amb una subhasta a cegues a l'inici de la partida. Al 1825 no hi ha subhasta: les privades es posen a la venda per ordre ascendent de preu durant la primera Ronda de Compravenda d'Accions, i cada jugador, al seu torn, només pot comprar-la al preu marcat o passar.

4. El preu de l'acció no el mouen els jugadors, sinó els resultats de la companyia
Al 1830 cada compra o venda a la ronda de borsa desplaça immediatament el preu de l'acció amunt o avall. Al 1825 comprar o vendre accions no altera mai el preu: aquest només es revisa un cop, al final del torn d'operacions de la companyia, segons si ha repartit dividend i quant ha guanyat en relació amb el seu valor.

5. Sense fallida personal: la Receivership substitueix el president en apuros
Al 1830, si una companyia no pot pagar, la responsabilitat acaba recaient en la butxaca personal del president. Al 1825 els diners dels jugadors i els "Company Credits" de les companyies són patrimonis totalment separats: cap jugador no hi posa mai diners propis. Si cap accionista vol assumir les dues accions necessàries per ser director, la companyia passa a mans d'un Receiver (normalment el mateix banquer).

6. Una companyia en Receivership es gestiona amb regles pròpies
El 1830 no té cap equivalent d'aquesta figura: al 1825, mentre dura la Receivership, la companyia ha de retenir sempre tot el guany (mai reparteix dividend) i, si no es pot permetre un tren, en pot llogar un del banc per només 10 lliures per torn en lloc de comprar-lo.

7. Només tres fases, i el primer tren de tipus 4 no en desencadena cap
Al 1830 cada nou tipus de tren desencadena una fase nova. Al 1825 només hi ha tres fases: la Fase Dos comença amb el primer tren de tipus 3 i la Fase Tres amb el primer de tipus 5; el primer tren de tipus 4, curiosament, no obre cap fase nova.

8. Els trens de tipus 2 aguanten més temps abans de rovellar-se
Al 1830 els trens de tipus 2 solen rovellar-se quan es compra el primer tren de tipus 4. Al 1825 sobreviuen més: no es retiren fins que es compra el primer tren de tipus 5, és a dir, després que ja circulin trens de tipus 3 i 4.

9. Un segon disparador de final de partida: tocar el sostre de la taula de preus
Al 1830 la partida només acaba quan el banc s'esgota o es compra l'últim tren de l'últim tipus. Al 1825 hi ha un final addicional: si el preu d'una acció arriba a la casella més alta de l'Índex de Preus de l'Acció (SPI), la partida s'atura en acabar el torn d'aquella companyia, encara que al banc encara li quedin diners.

10. Cost uniforme de les fitxes d'estació addicionals, igual per a totes les companyies
Al 1830 el cost dels tokens addicionals varia segons la companyia (cada una té la seva pròpia taula de costos). Al 1825 el cost és el mateix per a totes: la primera fitxa addicional costa 40 lliures i totes les següents, 100 lliures cadascuna, sense excepcions.

1825 — Resum esquemàtic (vs 1830)

CONTEXT

• Gran Bretanya victoriana, en tres Unitats modulars (Unitat 1: sud-est d'Anglaterra, Unitat 2: Midlands, Unitat 3: nord d'Anglaterra i Escòcia) que es poden combinar
• De 2 a 9 jugadors segons la combinació d'Unitats i kits utilitzada

COMPANYIES I PRIVADES

• 14 companyies històriques amb valor nominal imprès (67-100 lliures), no triat pel fundador
• Privades venudes per ordre ascendent de preu a la primera Ronda de Compravenda d'Accions, sense subhasta
• Cost de fitxes d'estació addicionals uniforme per a totes les companyies (40 la primera, 100 les següents)

MERCAT D'ACCIONS

• El preu de l'acció només canvia segons els resultats de la companyia (dividend i guanys), mai per compravenda de jugadors

FALLIDA I RECEIVERSHIP

• Sense fallida personal: diners dels jugadors i Company Credits de les companyies totalment separats
• Companyia sense director disponible → Receivership: reté sempre el guany i pot llogar trens del banc per 10 lliures/torn

TRENS I FI DE PARTIDA

• Només 3 fases; el primer tren de tipus 4 no en desencadena cap
• Els trens de tipus 2 no es rovellen fins que es compra el primer tren de tipus 5
• Final de partida també si el preu d'una acció toca el sostre de l'Índex de Preus (SPI), a més del final per esgotament del banc