← Tots els jocs

1825

Disseny: Francis Tresham

El successor modular del 1829: mapes per unitats (1, 2 i 3) que es poden combinar segons el nombre de jugadors.

1825 — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors amb un únic mapa fix. El 1825 —el successor modular que Tresham va dissenyar a partir del seu propi 1829, el joc que va originar el gènere— trasllada l'acció a la Gran Bretanya victoriana i es ven en tres Unitats independents (Unitat 1: sud-est d'Anglaterra, Unitat 2: Midlands, Unitat 3: nord d'Anglaterra i Escòcia) que es poden jugar soles o combinades. Segons la combinació escollida, el nombre de jugadors va de 2 (la Unitat 3 en solitari, un cas rar al gènere) fins a 8-9 si es combinen les tres Unitats amb els kits regionals.

2. Companyies històriques amb valor nominal imprès, no triat
Al 1830 el jugador que funda una companyia n'escull el preu de sortida. Al 1825 cadascuna de les catorze companyies històriques britàniques ja porta el seu valor nominal imprès al certificat —entre £67 i £100— i cap jugador no el pot triar: les accions es venen sempre a aquest preu fix.

3. Privades venudes per ordre de preu, no subhastades
Al 1830 les sis privades es reparteixen amb una subhasta a cegues a l'inici de la partida. Al 1825 no hi ha subhasta: les privades es posen a la venda per ordre ascendent de preu durant la primera Ronda de Compravenda d'Accions, i cada jugador, al seu torn, només pot comprar-la al preu marcat o passar.

4. El preu de l'acció no el mouen els jugadors, sinó els resultats de la companyia
Al 1830 cada compra o venda a la ronda de borsa desplaça immediatament el preu de l'acció amunt o avall. Al 1825 comprar o vendre accions no altera mai el preu: aquest només es revisa un cop, al final del torn d'operacions de la companyia, segons si ha repartit dividend i quant ha guanyat en relació amb el seu valor.

5. Sense fallida personal: la Receivership substitueix el president en apuros
Al 1830, si una companyia no pot pagar, la responsabilitat acaba recaient en la butxaca personal del president. Al 1825 els diners dels jugadors i els "Company Credits" de les companyies són patrimonis totalment separats: cap jugador no hi posa mai diners propis. Si cap accionista vol assumir les dues accions necessàries per ser director, la companyia passa a mans d'un Receiver (normalment el mateix banquer), que reté sempre el guany i pot llogar trens del banc per només £10 el torn.

6. Dos sistemes de capitalització conviuen dins la mateixa partida
Al 1830 totes les companyies capitalitzen igual (plena, en flotar al 60%). Al 1825 les catorze companyies històriques principals capitalitzen plenament amb un valor imprès, mentre que les companyies "minor" de la Unitat 3 capitalitzen de manera incremental i ni tan sols floten de la manera habitual: simplement "es formen" quan tenen prou diners per pagar-se el seu tren obligatori.