← Tots els jocs

1856: Railroading in Upper Canada from 1856

Disseny: Bill Dixon

L'Alta Canadà i el risc de quedar nacionalitzat pel govern si no es retornen els préstecs a temps.

1. Ambientació i mapa
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA. El 1856 es desenvolupa al sud de l'Ontario (l'antiga "Alta Canadà"), un mapa més petit centrat en el corredor entre els Grans Llacs, amb una partida pensada per durar unes 4 hores entre jugadors experimentats.

2. Préstecs governamentals disponibles per a totes les empreses
Una mecànica absent al 1830: qualsevol empresa pot demanar un préstec del govern de fins a $100 per ronda d'operacions (sempre dins del seu límit de capitalització). Aquest deute és temptador per accelerar la construcció, però s'ha de retornar més endavant.

3. Nacionalització: el Canadian Government Railways (CGR)
Aquesta és la mecànica central i distintiva del 1856. Si una empresa arriba a la fase 5 sense haver pogut retornar els seus préstecs governamentals, és absorbida pel Canadian Government Railways. Les accions de l'empresa absorbida es bescanvien per accions del CGR a raó de 2 accions absorbides per 1 acció del CGR. Al 1830 no existeix cap concepte de nacionalització ni de companyia estatal absorbent.

4. El certificat de president val per dues accions, però compta com un sol certificat
Al 1830 el certificat de president representa el 20% de l'empresa i compta com a 2 certificats de cara al límit de certificats en mà. Al 1856, el certificat de president també representa el doble de valor d'una acció normal, però a efectes del límit de certificats que pot tenir un jugador, compta només com 1, no com 2. Això fa el control presidencial relativament més "barat" en termes de límit de mà.

5. Capitalització lligada a arribar a la ciutat de destinació
Al 1830 una empresa rep el seu capital sencer en flotar al 60%. Al 1856, les empreses fundades més aviat en la partida només reben els diners de les seves accions venudes quan la companyia connecta físicament amb la seva ciutat de destinació assignada; les empreses que es fundes més tard, en canvi, reben el capital de manera immediata com al 1830. Això crea una tensió addicional per a les primeres empreses: cal arribar a destinació per desbloquejar la tresoreria completa.

6. Privades temàtiques amb poders actius i tancament esglaonat
Al 1830 hi ha 6 privades amb rendes fixes i, en alguns casos, petits avantatges. Al 1856 també hi ha sis privades temàtiques, però amb efectes molt més variats: per exemple, una privada permet col·locar una estació gratuïta en una ciutat concreta, i una altra (la del pont de les Cascades del Niàgara) dona una bonificació fixa en diners quan una ruta hi passa. Totes es tanquen progressivament, i cap no sobreviu més enllà de la fase 4.

7. Trens de tipus 5 i superiors són permanents
Igual que en altres dissenys moderns de 18xx, al 1856 els trens de tipus 5 en endavant mai es tornen obsolets un cop comprats. Al 1830, en canvi, el rovellament és un risc actiu durant gairebé tota la progressió de trens.

8. Sis fases ben marcades
El 1856 progressa per sis fases de joc desencadenades per la compra de trens, amb un ritme més definit i previsible que ajuda a anticipar quan es desencadenarà la nacionalització de les empreses endeutades.

9. Risc d'endeutament en lloc de fallida directa d'empresa
Al 1830 una empresa que no pot pagar pot acabar en fallida i liquidar-se. Al 1856 el càstig per un mal ús dels préstecs governamentals no és la fallida tradicional, sinó la nacionalització forçosa dins del CGR: l'empresa no desapareix del tot, però els seus accionistes en perden el control efectiu.

10. Tema històric concret: la consolidació ferroviària canadenca
El 1856 simula directament com moltes companyies ferroviàries canadenques de l'època es van sobreendeutar amb el govern i van acabar absorbides per formar el que seria, més endavant, el Canadian National Railway. El 1830 no té cap narrativa de consolidació estatal equivalent.

1856 Railroading in Upper Canada — Resum esquemàtic (vs 1830)


CONTEXT


PRÉSTECS I NACIONALITZACIÓ


CAPITALITZACIÓ


PRIVADES I TRENS