Railways of the Lost Atlas

1. El mapa es construeix durant la preparació, no és fix
El Railways of the Lost Atlas (Kevin Delger i Jacob Schacht, Asterisk Games, 2024) no té un tauler imprès com el 1830: el mapa es munta amb tessel·les durant la preparació de la partida, de manera que cada sessió es juga sobre un territori diferent.

2. Dotze minors amb un poder propi i permanent cadascuna
Cada una de les 12 companyies minor té una habilitat especial pròpia (per exemple, bonificacions per construir ponts o túnels). Al 1830 les companyies privades tenen poders, però les companyies públiques no en tenen cap de diferenciador entre elles.

3. Les minors es fusionen físicament en majors, conservant els poders de totes dues
Fusionar dues minors és tan senzill com ajuntar les seves cartes i posar-hi a sobre la carta d'una major disponible: les accions es converteixen, les tresoreries se sumen i la nova major conserva els poders especials de totes dues minors originals. Al 1830 no existeix cap mecanisme de fusió entre companyies.

4. Una ronda dedicada només a fusions
Cada cicle de joc té quatre parts: ronda de borsa, dues rondes d'operacions, i una ronda de fusions (MR) dedicada exclusivament a fusionar minors en majors. Al 1830 el cicle només té ronda de borsa i rondes d'operacions; no hi ha cap ronda específica per a fusions.

5. Durada de la partida fixada per nombre de cicles, no per banc o trens
La partida dura un nombre fix de cicles (4 en la versió curta, 6 en la completa), no fins que s'esgoti el banc o es compri l'últim tren com al 1830. Al final del darrer cicle, totes les accions es liquiden al preu de mercat i guanya qui té més diners.

6. Tessel·les "de projecte" que mai es col·loquen al mapa
Dins el mateix mazo de tessel·les n'hi ha algunes especials que, en sortir, no es posen al tauler: en lloc d'això, qui les agafa tria una ciutat existent i la millora directament a "capital", amb més valor. Aquesta manera d'alterar el mapa sense col·locar-hi una tessel·la física no existeix al 1830.

7. Trens "líder" comprables a l'inici de torn per accelerar el ritme
Una companyia endarrerida pot comprar un tren especial "líder" a l'inici del seu torn per posar-se al dia més ràpid. Al 1830 no hi ha cap mecanisme equivalent per ajudar les companyies que es queden enrere.

8. Colors de tren propis: groc, verd, porpra i gris
L'escalat de trens segueix les seves pròpies eres (groc, verd, porpra, gris) en lloc de la seqüència numèrica 2/3/4/5/6/Diesel del 1830, encara que el concepte d'obsolescència ("rovell") en comprar trens més avançats es manté similar.

9. Múltiples formats dins la mateixa caixa
El joc inclou un mode "Micro" per a introduir-se-hi, una versió curta i una versió completa, ajustant la durada, l'espai de joc i la dificultat. El 1830 no ofereix aquesta mena de variants de format dins la mateixa edició.

10. Ambientació de fantasia, no històrica
A diferència del 1830 i de la immensa majoria de títols 18xx (ambientats en moments històrics reals), el Railways of the Lost Atlas es desenvolupa en un món de fantasia inventat, sense pretensió de simular cap ferrocarril real.

Railways of the Lost Atlas — Resum esquemàtic (vs 1830)

CONTEXT

• Mapa modular, construït durant la preparació; ambientació de fantasia (no històrica)
• Múltiples formats inclosos: Micro, curt (4 cicles) i complet (6 cicles)

MINORS I FUSIONS

• 12 minors amb poder propi permanent cadascuna
• Fusió física de dues minors en una major, que conserva els poders de totes dues
• Ronda de fusions (MR) dedicada dins cada cicle, a banda de borsa i operacions

MAPA, TRENS I FINAL

• Tessel·les de projecte: milloren una ciutat a "capital" sense col·locar-se al tauler
• Trens "líder" per posar-se al dia; eres de tren pròpies (groc/verd/porpra/gris)
• Final per nombre fix de cicles, no per banc buit o últim tren