18España
Disseny: Leonhard "Lonny" Orgler, Enrique Trigueros
La Península Ibèrica amb doble ample de via, orografia molt dura, mines i capitalització parcial.
1. Ambientació i mapa: la Península Ibèrica
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA. El 18ESP se situa a la Península Ibèrica, amb el sistema ferroviari
espanyol del segle XIX com a escenari. El mapa és accidentat i reflecteix la dificultat real de construir
línies de ferrocarril a través d'una de les penínsules amb orografies més complexes d'Europa: Pirineus,
serralades centrals, serranies andaluses.
2. Doble ample de via: ibèric i estret
Al 1830 totes les vies són equivalents i no hi ha distinció d'ample. Al 18ESP existeixen dos amples de via
diferenciats: l'ample ibèric (el tradicional espanyol, més ampli que l'estàndard europeu, adoptat al segle XIX
per raons d'estabilitat en terrenys muntanyosos) i l'ample estret (utilitzat en línies de muntanya i regionals).
Cada ample té les seves restriccions i costos de construcció, i les empreses han de gestionar amb quin ample
construiran a cada zona.
3. Orografia molt exigent
Al 1830 el terreny té un cost puntual però no és un factor dominant. Al 18ESP la peninsula és muntanyosa i els
hexàgons de terreny difícil (serralades, ports de muntanya) són molt cars de construir. L'orografia obliga a
planificar molt bé cada extensió de xarxa, ja que les rutes directes solen ser les més cares i les alternatives
per valls o costes allarguen les distàncies considerablement.
4. Mines com a fonts d'ingressos
Al 1830 els ingressos vénen exclusivament de ciutats i pobles. Al 18ESP existeixen hexàgons de mina que
generen ingressos específics per als trens que les visiten. Connectar mines pot ser tan o més rendible que
connectar ciutats, especialment en zones on les mines estan concentrades però el terreny és difícil.
Aquestes fonts d'ingressos alternatiu canvien la lògica de disseny de rutes.
5. Capitalització parcial
Al 1830 una empresa flota en arribar al 60% venut i rep tot el capital d'un cop (preu × 10). Al 18ESP la
capitalització és parcial: l'empresa rep els diners de cada acció a mesura que es ven. El ritme al qual
una empresa acumula tresoreria depèn directament de l'interès dels altres jugadors en comprar les seves accions,
i el creixement és necessàriament gradual.
6. Objectius de capitalització
El 18ESP incorpora un sistema d'objectius que les empreses poden assolir per desbloquejar capital addicional.
Aconseguir certes fites —connectar determinades ciutats clau, arribar a destins estratègics o completar rutes
específiques— permet a les empreses accedir a recursos extres o avantatges concrets. Aquesta mecànica afegeix
una dimensió de planificació a mig termini absent al 1830.
7. Fitxes d'estació disponibles
Al 1830 cada empresa gestiona directament les seves fitxes d'estació, que en nombre limitat defensen posicions
clau. Al 18ESP el sistema de fitxes d'estació és diferent: hi ha fitxes "disponibles" que es poden col·locar
amb una flexibilitat addicional. Això modifica l'estratègia de bloqueig territorial i la gestió de la presència
al mapa.
8. Empreses amb traçat historial ibèric
Les empreses del joc recreen els grans ferrocarrils de la historia espanyola del XIX: les companyies que van
construir les línies radials des de Madrid, les línies costaneres mediterrànies i les connexions transfrontereres
amb França. Per als jugadors que coneixen la xarxa ferroviària ibèrica, el mapa i les empreses ressonen amb
noms i rutes reals, afegint una capa de reconeixement temàtic.
9. Moviment de preu d'accions i mercat
El mercat d'accions segueix la mecànica bàsica de la família 1830: repartir dividends avança el marcador de
preu, retenir-los el manté i vendre accions el fa retrocedir. La capitalització parcial, però, fa que les
decisions de retenció tinguin un pes diferent: retenir pot ser necessari per finançar construcció cara quan
la tresoreria és escassa.
10. Un 18xx amb identitat mediterrània pròpia
La combinació de doble ample de via, orografia extrema i mines fa del 18ESP un joc amb un sabor molt diferent
als 18xx anglosaxons clàssics. No n'hi ha prou de saber jugar al 1830 per ser bon jugador de 18ESP: la
gestió del terreny, els amples de via i les mines obliga a repensar des de zero com es dissenya una xarxa
ferroviària rendible.
18ESP (18España) — Resum esquemàtic (vs 1830)
CONTEXT
- Península Ibèrica, sistema ferroviari espanyol del segle XIX
- Orografia molt accidentada: Pirineus, serralades centrals, serranies
VIA I MAPA
- Doble ample de via: ibèric (tradicional espanyol) i estret (muntanya)
- Terreny molt car: les rutes directes solen ser les més costoses de construir
- Mines com a fonts d'ingressos alternatives a ciutats i pobles
CAPITAL I EMPRESES
- Capitalització parcial: l'empresa rep capital acció a acció, no tot de cop en flotar
- Objectius de capitalització: assolir fites específiques desbloqueja capital addicional
- Fitxes d'estació disponibles: sistema de col·locació diferent al 1830
BORSA
- Moviment de preu estàndard (dividends pugen, retencions mantenen, vendes baixen)
- Retenir dividends pot ser necessari per finançar construcció cara en terreny difícil