Un joc de ferrocarrils 18xx ambientat a la Catalunya del 1848. Construeix línies, gestiona companyies ferroviàries, fes circular trens i domina el mercat d'accions per acumular la major fortuna.
Sobre 1848 Barcelona-Mataró
1848 Barcelona-Mataró és un joc de la família 18xx dissenyat per Jordi Salord, ambientat en la inauguració del primer ferrocarril de la Península Ibèrica: la línia que unia Barcelona amb Mataró el 28 d'octubre de 1848.
Els jugadors inverteixen en companyies ferroviàries catalanes, construeixen xarxes de via, compren trens i gestionen dividends per maximitzar el seu patrimoni net al final de la partida.
El tauler representa la Catalunya del 1848 amb dues escales d'amplada de via: Spanish gauge (ample ibèric) i Europe gauge (ample europeu), simulant la incompatibilitat real que va marcar el desenvolupament ferroviari a la Península.
Mapa de Catalunya
El tauler divideix Catalunya en hexàgons. Cada hexàgon pot contenir vies, ciutats o terreny muntanyós. Els hexàgons del perímetre connecten amb ports, fronteres i xarxes exteriors.
Com Funciona el Joc
Els jugadors compren i venen accions per ordre. Cada jugador pot posseir fins al 60% d'una companyia. Fundar-ne una requereix el 20% inicial (el director).
Les companyies posen vies, col·loquen tokens, compren trens i els fan circular. El director decideix si repartir dividends o retenir-los.
El preu puja si es paguen dividends i baixa si es retenen o el jugador ven. Determina l'ordre d'operació i el valor final de la cartera.
La partida abasta des del 1848 fins a principis del segle XX. Acaba quan el banc s'esgota o es compra un tren D. Guanya qui tingui el major patrimoni net: efectiu + valor de les accions.
La Ronda d'Operació
La companyia pot col·locar un token en una ciutat del mapa. Reserva la parada per als seus trens i bloqueja els rivals. El cost depèn de la distància des de la seu.
La companyia col·loca o actualitza fins a 1 fitxa de via per torn, connectada a la xarxa existent. Fitxes avançades (groc verd marró gris) permeten més parades per hexàgon.
La companyia pot comprar trens del banc o d'un rival. Si la primera compra d'una nova generació fa obsolets trens anteriors, les companyies afectades els perden sense compensació. Si la companyia no pot pagar, el director ho fa de la seva butxaca.
Cada tren recorre una ruta visitant el màxim de parades que permeti el seu número. La suma dels valors de les parades és la recaptació. Les rutes de trens de la mateixa companyia no poden compartir parades.
El director escull: (1) Pagar — ingressos repartits, preu puja. (2) Retenir — diners a caixa, preu baixa. (3) Dividends parcials — si les regles de la companyia ho permeten.
7 Corporacions Públiques
Cada corporació té un corredor natural i un rol estratègic al joc. El director posseeix el 20% i pren totes les decisions operatives. La CAT és una companyia de late game amb habilitats especials.
Barcelona Badalona Mataró Arenys Blanes
Barcelona Terrassa Sabadell Manresa Berga
Barcelona Martorell Manresa colònies del Berguedà
Barcelona Granollers Girona Figueres França
Barcelona Sitges Tarragona Reus Tortosa
Barcelona Igualada Cervera Lleida Saragossa
BCN Girona · BCN Tarragona · BCN Lleida
5 Empreses Privades
Es subhasten al principi de la partida. Donen una renda fixa cada SR i una habilitat especial al propietari.
Esdeveniments Històrics
Cada era porta esdeveniments que reflecteixen la transformació econòmica i ferroviària de Catalunya. En revelar-se una carta, el seu efecte s'aplica immediatament a totes les companyies.
La indústria tèxtil catalana comença a mecanitzar-se ràpidament. Les fàbriques del Vallès i Barcelona impulsen la producció, atrauen mà d'obra i capital, i converteixen Sabadell i Terrassa en motors de la nova economia industrial.
La burgesia industrial catalana inverteix en infraestructures i noves fàbriques. La construcció s'accelera per tot el territori, impulsada per la demanda creixent i l'afluència de capital privat.
La industrialització provoca un fort creixement de les poblacions properes a Barcelona i dels centres fabrils. Milers de treballadors deixen el camp i s'instal·len als nuclis urbans, transformant la geografia humana de Catalunya.
La Llei General de Ferrocarrils impulsa la construcció massiva de noves línies arreu de l'Estat. Catalunya s'afegeix a la febre ferroviària europea i les concessions es multipliquen per tot el territori.
El comerç marítim mediterrani creix gràcies als vaixells de vapor i a l'expansió del port de Barcelona. La connexió entre les fàbriques de l'interior i els mercats europeus transforma l'economia catalana.
La burgesia catalana i inversors europeus aporten capital per expandir les companyies ferroviàries. La confiança en el ferrocarril com a negoci rendible atreu nous accionistes i finança l'ampliació de la xarxa.
Una crisi financera internacional provoca la fallida de nombroses companyies ferroviàries i bancs a Europa. A Catalunya, moltes empreses es veuen forçades a reduir dividends i paralitzar obres en curs.
Superada la crisi, moltes companyies petites es fusionen o són absorbides per xarxes més grans. La concentració del sector permet operar amb més eficiència i afrontar les inversions necessàries per modernitzar la infraestructura.
L'Estat comença a intervenir més activament per estabilitzar i completar la xarxa ferroviària. Les subvencions públiques per a obres en terrenys difícils permeten avançar cap a zones que el capital privat sol no hauria afrontat.
La xarxa ferroviària catalana es connecta progressivament amb rutes internacionals cap a França i Europa. La línia transpirenaica obre nous mercats i consolida Catalunya com a porta d'entrada a la Península Ibèrica.
Les millores tècniques en locomotores i infraestructura permeten trens més llargs, més ràpids i més eficients. Les noves màquines de vapor superen amb escreix les capacitats de les primeres locomotores dels anys quaranta.
L'Exposició Universal de Barcelona posa la ciutat al mapa mundial. El port es modernitza i s'amplia per acollir el comerç internacional creixent, i Barcelona es consagra com a capital econòmica i cultural de la Mediterrània occidental.