← Tots els jocs

The Old Prince 1871

Disseny: Lucas Boyd

L'Illa del Príncep Eduard i el PEIR, una xarxa fantasma que es converteix en companyia en directe.

1. Ambientació i mapa
1830 cobreix el nord-est dels EUA amb un mapa gran i moltes companyies. El 1871 es desenvolupa a l'Illa del Príncep Eduard (Canadà), un mapa molt més petit i corb, amb menys hexàgons però amb una densitat estratègica alta perquè les rutes s'encreuen constantment.

2. El PEIR: la "meta-companyia" central
El PEIR (Prince Edward Island Railway) és l'element més singular del joc. No és una companyia normal: és una xarxa fantasma formada per fins a 7 subcompanyies potencials, cadascuna associada a una PEIR share. Al setup es barregen les 7 PEIR shares i se'n treuen dues a l'atzar per determinar la Mainline i la Shortline. Les 5 restants entren a la subhasta inicial. Això fa que el poder inicial sigui diferent a cada partida.

Les PEIR shares no cotitzen al mercat i mai es poden vendre. La seva única funció és donar el dret de fundar la companyia associada. Mentre no es funden, les seves estacions apareixen al mapa com a marcadors genèrics del PEIR, ocupant posicions que ningú controla del tot. Si no fundes la teva companyia PEIR a temps, un rival pot bloquejar-te les rutes quan el mapa s'omple.

Quan finalment una PEIR company es flota al 60%, la PEIR share es converteix automàticament en un 10% de la nova companyia i desapareix del joc. Les estacions PEIR al mapa se substitueixen per les de la nova companyia. És una transformació en directe.

3. La Mainline: la companyia que ja neix operativa
La Mainline és la PEIR company seleccionada aleatòriament al setup com la principal. A diferència de totes les altres companyies del joc, comença flotada des del primer moment, sense necessitar el 60% d'accionariat, amb $920 al tresor i una estació ja col·locada al mapa. Opera des del primer Operating Round.

La Mainline té preu de mercat fixat a 92 (el màxim de sortida) i part de les seves accions surten vinculades a companyies privades de la subhasta inicial. Qui guanyi certes privades pot acabar rebent accions de la Mainline com a part del tracte. Controlar la seva presidència des del principi és un dels grans objectius estratègics del joc.

La Shortline és similar però menys privilegiada: comença amb token a 86 però no flotada, i la seva presidència surt directament a subhasta.

4. Sistema de tranques ("tranches")
En lloc de poder iniciar companyies lliurement, al 1871 hi ha un sistema escalonat: les companyies s'obren en franges successives (tranche 1: 1 espai, tranche 2: 2 espais, tranche 3: 3 espais). Una nova tranche no s'activa fins que totes les companyies de l'anterior han operat o estan venudes. Al 1830 pots flotar companyies sense cap restricció d'aquest tipus. Màxim 8 companyies en total al joc.

5. Companyies "Branch" per split
Al 1871 existeix la mecànica de split: el president d'una companyia flotada, si té almenys 4 accions pròpies i la companyia té 2 estacions al mapa, pot dividir-la en dues. Tots els jugadors intercanvien la meitat de les seves accions de la companyia mare per accions de la filla. El president reparteix llavors actius (estacions, trens, diners) entre les dues entitats com vulgui, tot i que la filla s'emporta com a mínim una estació. La filla rep del banc tants cops el seu preu com accions li queden allà. Al 1830 no existeix res similar.

6. Dos tiles per torn
Les companyies poden posar un tile groc gratuïtament i, opcionalment, un segon per $20. Al 1830 sempre és un sol tile per torn. Això fa que el desenvolupament de la xarxa sigui significativament més ràpid.

7. Restriccions de venda més estrictes
Al 1871 no es pot vendre el certificat de president directament (només es transfereix quan algú supera el teu percentatge). Tampoc pots vendre més del 30% d'una mateixa companyia en un sol torn de borsa. I les accions d'una companyia que no ha operat mai no es poden vendre mai. Al 1830 les restriccions de venda existeixen però són menys rígides.

8. El Union Bank com a entitat jugadora
Al 1871 hi ha un Union Bank amb el seu propi charter que un jugador controla. Una vegada per ronda de borsa, el propietari pot comprar una acció o fundar una companyia en nom del banc: el banc posa els diners que pugui i el propietari cobreix la diferència. El Union Bank mai ven accions, no pot guanyar empats de presidència i les seves accions no compten contra el límit de propietat del 60% del jugador. És com tenir un soci mut que amplifica el teu poder inversor. Al 1830 no hi ha cap figura equivalent.

9. Ordre de torn dinàmic a borsa
Al 1871 hi ha dos jocs de cartes numerades. Passar a borsa et dona la carta més baixa disponible, i si tornes a actuar perds la teva posició. Despres de la subhasta inicial, el primer ordre de torn s'estableix per diners restants (menys diners = va primer, la qual cosa compensa qui ha pagat més a la subhasta). Al 1830 l'ordre ve donat per la priority deal card estàndard, que passa al jugador de l'esquerra del que va comprar l'últim.

10. Final de partida i mida del banc
Al 1871 el banc és il·limitat i la partida acaba amb un cicle complet d'Operating Rounds després que es compri el primer tren Diesel, o si un jugador fa fallida. Al 1830 el final es produeix quan el banc s'esgota (té mida limitada), la qual cosa dona un final de partida molt més difícil de predir i controlar.