← Tots els jocs

1817

Disseny: Craig Bartell, Tim Flowers

Un 18xx financer i agressiu per a grups grans, amb préstecs, venda en curt i fusions hostils entre companyies.

Veure a BoardGameGeek → Veure a Ludoya →

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1817 té un mapa molt més gran que arriba a cobrir pràcticament tot el territori dels Estats Units (o el Canadà, en la variant 1817NL), i està pensat per a grups grans, normalment de 5 a 7 jugadors. Les partides solen ser molt més llargues que al 1830, sovint de 6 a 12 hores o més.

2. Companyies "minor" de 2 accions que es poden fusionar
Al 1830 totes les empreses neixen amb 10 accions. Al 1817 hi ha companyies "minor" de només 2 accions, més petites i barates de fundar, que amb el temps es poden fusionar o convertir en companyies de 5 accions, i aquestes, més endavant, en companyies de 10 accions. Aquesta progressió esglaonada no existeix al 1830.

3. Préstecs i interessos: deute corporatiu
Una mecànica totalment absent al 1830: les empreses del 1817 poden demanar préstecs per pagar tessel·les, tokens o trens. Les "minor" poden tenir fins a 2 préstecs i les companyies grans fins a 5. Com més préstecs circulen en joc, més puja el tipus d'interès general, encarint el deute de tothom. Els préstecs s'han de retornar i generen interessos cada ronda d'operacions.

4. Venda en curt (short selling)
Al 1817 es pot vendre accions que no es posseeixen (vendre en curt), apostant que el preu baixarà per recomprar-les més barates més endavant. Si el preu puja en lloc de baixar, qui ha venut en curt hi perd diners i continua sent responsable dels dividends que es reparteixin mentrestant. Al 1830 només es pot vendre el que realment es té.

5. Fusions, adquisicions hostils i liquidacions
El 1817 té rondes dedicades de fusions i adquisicions entre operatives. Si dues companyies que es fusionen tenen el mateix president, és una fusió amistosa; si no, és una adquisició hostil i el president "atacant" pot prendre el control sense consentiment del rival. En una segona adquisició hostil sobre la mateixa empresa, el pagament es fa en bons. Una companyia que no pot pagar els seus deutes pot acabar liquidada. Res d'això existeix al 1830, on les empreses no es poden fusionar ni absorbir entre elles.

6. Les privades mai es tanquen
Al 1830 les companyies privades es retiren del joc quan una empresa pública les compra o quan arriba una fase de trens determinada. Al 1817 les privades no es tanquen mai: continuen existint i generant la seva renda durant tota la partida.

7. Estructura de ronda diferent: SR + OR + fusions + OR + fusions
Al 1830 el cicle és senzill: una ronda de borsa seguida d'una o més rondes d'operacions. Al 1817 cada cicle complet és: ronda de borsa → ronda d'operacions → ronda de fusions i adquisicions → ronda d'operacions → una altra ronda de fusions i adquisicions, i tot torna a començar. Això vol dir gairebé el doble de decisions estructurals per cicle que al 1830.

8. Banc pràcticament il·limitat
Al 1830 la partida pot acabar quan el banc s'esgota (té una mida limitada i finita). Al 1817 el banc té $12.000, una xifra tan gran que a la pràctica no s'arriba a buidar mai per aquesta via: el final de partida no depèn de la mida del banc com al 1830.

9. Conseqüències personals de la fallida
A causa de la venda en curt i els préstecs, un jugador del 1817 pot arribar a no poder cobrir els seus propis deutes (no només els d'una empresa) i acabar eliminat de la partida. Al 1830 la fallida afecta una empresa, però no elimina directament un jugador del joc de la mateixa manera.

10. Risc financer molt més alt en general
La combinació de préstecs amb interès variable, venda en curt i adquisicions hostils fa que el 1817 sigui notablement més arriscat i volàtil financerament que el 1830, on els riscos es limiten bàsicament a la gestió de l'empresa i el mercat d'accions clàssic.

1817 — Resum esquemàtic (vs 1830)

CONTEXT

COMPANYIES

FINANCES

FUSIONS I ADQUISICIONS

ESTRUCTURA DE RONDA