← Tots els jocs

Rolling Stock

Disseny: Björn Rabenstein

Un joc de cartes de subhastes i comerç amb l'esperit dels 18xx, sense mapa ni tessel·les.

1. Sense mapa, sense via, sense trens
El cor del 1830 és el mapa físic: col·locar tessel·les, construir rutes i fer córrer trens entre ciutats. El Rolling Stock elimina tot això de soca-rel: no hi ha tauler, ni hexàgons, ni tessel·les, ni fitxes d'estació, ni trens. Les "Companyies" (les cartes que fan d'actiu bàsic del joc) simplement generen l'ingrés imprès a la carta, sense necessitat de cap ruta.

2. Les Companyies substitueixen tant les privades com el concepte de "ruta"
Al 1830 els ingressos d'una empresa depenen que el seu president trobi la millor ruta per la xarxa de tessel·les amb els seus trens. Al Rolling Stock una "Corporació" guanya diners simplement posseint cartes de "Companyia"; cada Companyia declara el seu propi ingrés a la carta. Aconseguir la combinació correcta de cartes substitueix "construir la millor xarxa".

3. Les sinergies substitueixen les connexions entre ciutats
El 1830 premia una ruta que enllaça ciutats valuoses. El Rolling Stock ho substitueix per la "Sinergia": si una Corporació posseeix dues Companyies que porten els codis l'una de l'altra impresos a la carta, guanya una bonificació fixa cada torn per tenir aquella parella concreta -un substitut abstracte, per aparellament de cartes, d'una connexió física de via.

4. El Cost de Propietat substitueix el rovellament
Al 1830 els trens perden valor i acaben rovellant-se quan n'apareixen de més grans. El Rolling Stock té un equivalent basat en cicles econòmics: cada torn, la carta superior del munt de Companyies mostra un color, i totes les Companyies d'aquell color en propietat veuen reduït el seu ingrés segons el "Cost de Propietat" imprès -una depreciació universal i compartida que no té res a veure amb comprar trens individuals.

5. Les Companyies se subhasten com les privades, però un Inversor Estranger compra les que sobren
Les sis privades del 1830 surten a subhasta oberta entre jugadors. Les Companyies noves del Rolling Stock també se subhasten -esdevenint "companyies privades" del jugador que hi puja-, però les que sobren les compra directament a preu facial un "Inversor Estranger" automàtic que sempre paga el preu íntegre, garantint que cap Companyia es quedi sense propietari, a diferència de les privades del 1830 que poden quedar sense vendre.

6. Qualsevol Companyia (no només les especials) pot fundar una corporació
Al 1830 fundar una empresa és un privilegi del jugador que en compra el certificat de president amb diners comptants. Al Rolling Stock qualsevol Companyia que posseeixis es pot fer servir per "Fundar una Corporació": en cedeixes la propietat com a primer actiu de la nova corporació, en reps accions a canvi i et converteixes en el seu president fundador -unint en una sola acció de carta els conceptes de "privada" i "certificat de president" del 1830.

7. El preu de l'acció és purament formulaic, mai es tria ni es negocia
Al 1830 qui funda l'empresa tria el valor nominal d'una taula publicada. Al Rolling Stock no hi ha cap elecció d'aquest tipus: després de cada càlcul d'ingressos o dividend, el preu de l'acció es recalcula automàticament consultant una taula que creua el valor comptable de la corporació amb el nombre d'accions emeses -cap jugador fixa ni negocia mai un preu.

8. Comprar o vendre una sola acció en mou el preu a l'instant, i vendre la paga la mateixa corporació
Al 1830 el mercat només reacciona a les vendes durant una ronda de borsa, i les accions venudes van a un pool compartit del banc del qual altres poden comprar més tard. Al Rolling Stock, comprar una acció al banc en puja el preu un graó a l'instant (i pot arribar a acabar la partida si arriba als 100$), mentre que vendre una acció la paga la pròpia tresoreria de la corporació i en baixa el preu un graó -sense cap pool compartit.

9. La fallida esborra tots els actius d'aquella corporació per sempre, no la liquida només
Al 1830 la fallida normalment obliga un pagament personal i, en el pitjor cas, una liquidació que deixa l'empresa reduïda però intacta. Al Rolling Stock, una corporació que no pot pagar un resultat d'ingressos negatiu fa fallida directament: totes les Companyies que posseïa desapareixen del joc per sempre, i les seves deu accions simplement es reserven per si algú torna a fundar una corporació des de zero més endavant.

10. Dos disparadors de final independents, cap lligat als trens
El 1830 acaba quan el banc s'esgota o es compra l'últim tren del darrer tipus. Com que al Rolling Stock no hi ha trens de cap mena, la partida acaba en canvi quan el preu d'una acció arriba al sostre dels 100$, o quan s'exhaureix tot el munt de Companyies i la carta de final de partida queda al descobert per segona vegada -tot plegat girant al voltant de les cartes i el preu de les accions, mai de les locomotores.

Rolling Stock — Resum esquemàtic (vs 1830)


CONCEPTE


COMPANYIES I SINERGIES


FUNDACIÓ DE CORPORACIONS


BORSA


FALLIDA I FI DE PARTIDA