← Tots els jocs

1893: Cologne

Colònia amb un Rin que només es pot travessar per quatre hexàgons i minors que es fusionen per votació dels accionistes, en un 18xx curt per a 2-4 jugadors.

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1893 trasllada l'acció a la vall del Rin entre Düsseldorf i Bonn (amb Colònia al centre del mapa), pensat només per a 2-4 jugadors i partides curtes, d'unes 2,5 hores, molt més breus que una partida típica de 1830.

2. El "Paquet Inicial" es compra per oferiment seqüencial, no per subhasta
Al 1830 les sis privades s'adjudiquen amb una subhasta clàssica a l'alça. Al 1893 les tres privades (A, B, C) i les cinc minor companies numerades es reparteixen amb el "Paquet Inicial": per torns, cada jugador pot comprar la carta més amunt del paquet, comprar la minor company disponible més barata, o passar. Si tothom passa sense comprar la primera carta encara disponible, el seu preu baixa 5 Mark i es torna a oferir, i així successivament fins que algú la compra.

3. Gairebé cap privada no es pot revendre entre jugadors
Al 1830 les sis privades es poden comprar i vendre lliurement entre jugadors durant tota la partida. Al 1893 només l'EVA (privada B) es pot vendre lliurement entre jugadors (mai a una companyia); la FdSD (A) s'ha d'intercanviar obligatòriament per accions de la Rheinbahn en una ronda de borsa, i la HdSK (C) s'intercanvia per un certificat del 10% de la HGK en el moment en què es funda aquesta companyia per fusió.

4. Minor companies que es fusionen per votació dels accionistes
Una mecànica inexistent al 1830, on les companyies mai es fusionen entre elles. Al 1893 hi ha cinc minor companies (numerades de l'1 al 5), cadascuna amb una única estació inicial, que sempre reparteixen el 50% dels seus ingressos als propietaris i en retenen el 50% en tresoreria. Amb el temps es fusionen obligatòriament formant l'AGV (minors 1, 3 i 5) i la HGK (minors 2 i 4, més la privada C), decidit per votació dels propietaris dels certificats d'intercanvi corresponents.

5. Estructura de certificats irregular entre companyies
Al 1830 totes les companyies tenen exactament 10 accions del 10%. Al 1893 les tres companyies inicials (RB, DE, RSE) tenen 1 certificat de director del 20% més 8 certificats del 10% (9 certificats en total), mentre que les dues companyies nascudes de fusió (AGV i HGK) tenen 1 certificat de director del 20%, un segon certificat del 20% i 6 del 10% (8 certificats en total).

6. Llindar de flotació més baix
Al 1830 una companyia flota quan se'n ven el 60% de les accions. Al 1893 flota amb només el 50% venut per primer cop; en flotar rep del banc 10 vegades el seu preu de sortida com a tresoreria, igual que la capitalització plena del 1830, però activada amb un llindar inferior.

7. El Rin només es travessa per quatre punts, i dos hi resten tancats a l'inici
Un concepte que no existeix al 1830: el Rin només es pot creuar per quatre hexàgons concrets (el pont sud de Düsseldorf/Neuss, el pont Hohenzollern i el pont sud de Colònia, i el trajecte de peatge de Bonn-Oberkassel). Durant la fase groga inicial, dos d'aquests quatre punts (el pont Hohenzollern i el trajecte de Bonn) resten tancats i no s'hi pot col·locar cap tessel·la que travessi el riu; només queden oberts els altres dos fins que arribi la fase verda.

8. Sense pool del banc
Al 1830 les accions que ven un jugador van a parar a un pool del banc, des d'on altres jugadors les poden comprar. Al 1893 no hi ha pool: les accions venudes tornen directament a l'expositor del mercat d'accions, al preu vigent abans de la venda, i els dividends de les accions que hi ha exposades al mercat se'ls queda el banc.

9. Es pot bescanviar un tren per crèdit del 50%
Al 1830 no existeix cap mecanisme per bescanviar trens; una companyia simplement en compra de nous. Al 1893, durant el pas de compra de trens, una companyia pot bescanviar com a màxim un tren que ja posseeix per un tren nou, rebent un descompte del 50% del preu imprès del tren bescanviat. El tren bescanviat passa a la reserva (Train Pool) i queda disponible per a altres companyies pel seu preu imprès.

10. La fallida d'un sol jugador acaba tota la partida a l'instant
Al 1830 la fallida sol comportar la liquidació d'una empresa, però la partida continua amb la resta de jugadors. Al 1893, si un director es veu obligat a comprar un tren i, després de vendre totes les accions pròpies que pot, encara no pot cobrir el dèficit, el jugador es declara en fallida i la partida s'acaba immediatament per a tothom.

1893 — Resum esquemàtic (vs 1830)


CONTEXT

  • Vall del Rin entre Düsseldorf i Bonn, amb Colònia al centre
  • 2-4 jugadors, partides curtes (~2,5 hores)

COMPANYIES I PRIVADES

  • "Paquet Inicial" (3 privades + 5 minor companies) comprat per oferiment seqüencial amb reducció de preu si tothom passa, en lloc de subhasta a l'alça
  • Només l'EVA es pot vendre lliurement entre jugadors; la FdSD i la HdSK s'intercanvien obligatòriament per accions quan es fusionen les companyies corresponents
  • 5 minor companies (50%/50% dividend fix) que es fusionen per votació dels accionistes formant l'AGV i la HGK
  • Certificats irregulars: 9 per companyia a RB/DE/RSE (1x20%+8x10%), 8 per companyia a AGV/HGK (2x20%+6x10%)

BORSA

  • Flotació al 50% de les accions venudes (vs 60% al 1830), amb capitalització plena (10x preu de sortida)
  • Sense pool del banc: les accions venudes tornen directament a l'expositor del mercat

EL RIN

  • Només 4 punts de travessia; 2 (pont Hohenzollern i trajecte de Bonn) resten tancats fins a la fase verda

TRENS I FI DE PARTIDA

  • Es pot bescanviar un tren posseït per un de nou amb descompte del 50% del seu preu
  • Final de partida per fallida bancària durant una ronda d'operacions, o de manera immediata si un jugador cau en fallida personal