1867: The Railways of Canada
El bessó canadenc del 1861: el mateix motor de mercat d'accions en graella, ara travessant el Canadà d'est a oest.
1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1867 travessa el Canadà d'est a oest, per a 3-6
jugadors (sense l'opció a 2 del 1830), i comparteix el motor de joc amb el 1861 (Railways of the Russian
Empire) del mateix dissenyador, Ian D. Wilson, però amb el seu propi mapa i la seva pròpia graella de preus
d'accions.
2. Dos nivells de companyies: minors sense accions i majors
Al 1830 totes les companyies operatives són iguals, amb 10 accions del 10%. Al 1867 hi ha minors i majors: les
minors es poden fusionar o convertir en majors amb el temps, però ni tan sols emeten accions — sempre reparteixen
els ingressos a mitges (50/50) entre director i banc, independentment de qui les posseeix.
3. Les majors només poden néixer en ciutats desconnectades a partir de fase 4
Absent al 1830, on qualsevol companyia es pot fundar en qualsevol ciutat disponible des del principi. Al 1867,
un cop arriba la fase 4, les noves majors només poden fundar-se en ciutats que encara no estiguin connectades a
la xarxa (llevat que no en quedi cap).
4. Préstecs automàtics en lloc de posar diners de la butxaca del president
El 1830 no té cap mecànica de préstec: si una companyia no es pot permetre alguna cosa, simplement no hi actua.
Al 1867 les companyies demanen préstecs automàticament quan els cal diners per a un tren, tessel·les o per pagar
interessos, rebent només 45$ en efectiu per cada 50$ de valor demanat — substituint l'habitual aportació
personal del president del 1830.
5. Pràcticament impossible fer fallida com a tal
Conseqüència directa del punt anterior: mentre al 1830 la fallida pot forçar el president a rescatar l'empresa o
veure-la liquidada, al 1867 una companyia que no es pot permetre un tren o els interessos simplement passa a
nacionalització en lloc de declarar-se en fallida — el mecanisme de préstecs absorbeix el cop abans que arribi a
aquest punt.
6. Un ferrocarril nacional no controlat per cap jugador, que fa de rellotge de la partida
Una entitat que no existeix al 1830. Al 1867 hi ha un ferrocarril nacional que ningú controla, que només
col·loca estacions i compra trens; la partida s'acaba poc després que es compri el primer tren de tipus 8, de
manera que aquest ferrocarril nacional fa efectivament de temporitzador de la partida.
7. Onades de nacionalització lligades a fases concretes de rovellament
Una altra mecànica absent al 1830. Al 1867, les minors sense tren es nacionalitzen quan es produeix el
rovellament a fase 4 i a fase 6, i totes les minors restants es nacionalitzen en arribar la fase 8; les majors
també es poden nacionalitzar en aquests mateixos punts de rovellament (fases 4, 6 i 8) si no poden seguir el
ritme.
8. El cost de col·locar una estació depèn de la distància a la teva xarxa
Al 1830 una fitxa d'estació té un preu fix i imprès. Al 1867 el cost de col·locar una nova fitxa és el preu
d'acció actual de la companyia multiplicat per la distància en hexàgons fins a la seva fitxa més propera —
expandir-se lluny de la teva xarxa existent es fa progressivament més car.
9. El preu de l'acció només baixa quan el president ven de debò
Al 1830 el preu d'acció reacciona a molts esdeveniments diferents de la ronda de borsa i d'operacions. Al 1867
el preu només baixa com a conseqüència directa que el president vengui accions, cosa que fa el mercat
notablement més suau i previsible que al 1830.
10. Una ciutat concreta amb bonificació doblada per als trens més potents
El 1830 no té cap bonificació d'aquest tipus lligada a una sola ciutat. Al 1867, Timmins paga 80$ en lloc dels
40$ habituals si la ruta que hi passa també arriba a Toronto, Mont-real o Quebec — i aquesta bonificació es
torna a doblar amb certs trens de gamma alta (5+5E i similars), premiant les rutes que arriben fins a l'est del
Canadà.
1867 — Resum esquemàtic (vs 1830)
CONTEXT
- Mapa del Canadà d'est a oest, 3-6 jugadors (sense l'opció a 2 del 1830)
- Mateix motor que el 1861 (Ian D. Wilson), amb mapa i graella de preus propis
COMPANYIES
- Minors sense accions (repartiment fix 50/50) que poden fusionar-se o convertir-se en majors
- Des de fase 4, les noves majors només poden fundar-se en ciutats encara desconnectades
FINANCES
- Préstecs automàtics quan calen diners (45$ rebuts per cada 50$ de deute), sense aportació personal del president
- Pràcticament impossible fer fallida: les companyies passen a nacionalització en lloc de col·lapsar
- El preu de l'acció només baixa quan el president ven accions (mercat més suau que al 1830)
FERROCARRIL NACIONAL I NACIONALITZACIÓ
- Ferrocarril nacional no controlat per jugadors: només posa estacions i compra trens; la partida acaba poc després del primer tren de tipus 8
- Nacionalització de minors sense tren als rovellaments de fase 4 i 6; totes les minors restants es nacionalitzen a fase 8; les majors també poden nacionalitzar-se en aquests punts
MAPA I BONIFICACIONS
- Cost de col·locar estació = preu d'acció × distància en hexàgons fins a la fitxa més propera
- Timmins: 80$ (en lloc de 40$) si la ruta arriba també a Toronto, Mont-real o Quebec; es torna a doblar amb trens de gamma alta