1844: Schweiz

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1844 trasllada l'acció a Suïssa, amb un mapa dominat per muntanyes i túnels, i està pensat per a grups grans, de 3 a 7 jugadors.

2. Tres nivells de companyies operatives amb regles diferents entre elles
Al 1830 totes les companyies segueixen exactament les mateixes regles. Al 1844 n'hi ha de tres tipus: les Regionals (R1-R3, 5 accions en 4 certificats, només poden usar trens de tipus H, com a màxim 2 trens, i el seu preu d'acció mai pot superar la línia vermella del mercat), les Grans Companyies Històriques (H1-H6, 10 accions en 9 certificats) i les Pre-SBB (V1-V5, 4 accions en 3 certificats), que acabaran fusionant-se en la companyia estatal suïssa.

3. Capitalització partida en dues meitats, condicionada a arribar a un hexàgon de destinació
Al 1830 una companyia rep tot el valor nominal de les seves accions (capitalització plena) en el moment de flotar. Al 1844 les Grans Companyies Històriques només reben la meitat (5 vegades el preu de sortida) en fundar-se; l'altra meitat només arriba quan la companyia connecta físicament el seu hexàgon d'origen amb un hexàgon de destinació concret marcat a la seva carta. Les Pre-SBB funcionen igual, però amb 2 vegades el preu en cada meitat.

4. Cada tren existeix en dues versions intercanviables: normal (per ciutats) i H (per hexàgons)
Al 1830 el recorregut d'un tren es compta sempre pel nombre de ciutats i pobles que travessa. Al 1844, en comprar un tren, la companyia tria entre la versió normal (compta ciutats) o la versió H, una mica més barata, que compta cada hexàgon travessat, inclòs el de sortida. Els trens de les companyies Regionals només poden ser d'aquesta segona mena.

5. Certificats de Companyia de Túnels que atorguen el dret puntual a construir un túnel
Una mecànica absent al 1830: cinc certificats de Companyia de Túnels (50 SFR cadascun, comprats en ronda de borsa) donen dret, mentre el propietari sigui director d'una companyia, a construir un túnel en un hexàgon marcat per 100 SFR. Un cop usat aquest dret, el certificat es gira i queda inutilitzat; els túnels construïts afegeixen +10 SFR a totes les ciutats i hexàgons de la ruta que hi passa.

6. Ferrocarrils de Muntanya comprats directament, no com a accions d'una companyia
Al 1830 no existeix cap inversió d'aquest tipus. Al 1844 hi ha cinc Ferrocarrils de Muntanya disponibles a 150 SFR fixos durant les rondes de borsa; qui en compra un col·loca un marcador en un hexàgon de muntanya concret i, la primera vegada que una companyia hi faci arribar un tren, en rep 40 SFR d'ingrés cada ronda d'operacions, sense que el certificat compti contra el límit d'accions.

7. Fusió obligatòria de cinc companyies en la Companyia Estatal Suïssa (SBB)
Al 1830 les companyies mai es fusionen entre elles. Al 1844 les cinc Pre-SBB (V1-V5) es fusionen obligatòriament en la SBB en el moment que es compra el primer tren de tipus 5 o 5H: la SBB rep totes les possessions de les Pre-SBB, comença amb un tren 5H ja en propietat i 400 SFR addicionals de tresoreria.

8. No existeix la fallida: els deutes es cobreixen amb interessos, no amb liquidació
Al 1830, si una empresa no pot pagar un tren obligatori, en darrer terme es pot arribar a liquidar-la. Al 1844 el reglament diu explícitament que no hi ha fallida: si el director no té prou tresoreria ni diners personals per completar una compra obligatòria, es queda endeutat amb el banc, amb un interès del 50% sobre el deute pendent que es paga a cada ronda de borsa fins a saldar-lo.

9. El banc "ven trens a l'estranger" automàticament al final de cada bloc de rondes d'operacions
Una mecànica que no existeix al 1830: a partir de la Fase 2, en acabar cada sèrie de rondes d'operacions, el banc retira i "ven a l'estranger" el tren disponible més barat de la pila, encara que cap companyia no l'hagi comprat. Això pot fer avançar la partida de fase encara que els jugadors vagin lents comprant trens.

10. El preu d'acció de les companyies Regionals té un sostre propi
Al 1830 totes les companyies comparteixen el mateix mercat d'accions sense excepcions de sostre per tipus. Al 1844 les companyies Regionals (R1-R3) tenen un preu màxim fixat a 200 SFR: encara que reparteixin dividends que farien pujar més el preu a qualsevol altra companyia, el seu marcador mai pot superar aquesta línia vermella del mercat.

1844 — Resum esquemàtic (vs 1830)

CONTEXT

• Mapa de Suïssa, dominat per muntanyes i túnels
• 3-7 jugadors

COMPANYIES

• Regionals (R1-R3): 5 accions/4 certificats, només trens H, màxim 2 trens, preu d'acció topat a 200 SFR
• Grans Companyies Històriques (H1-H6): 10 accions/9 certificats
• Pre-SBB (V1-V5): 4 accions/3 certificats, es fusionen en la SBB en comprar-se el primer tren de tipus 5/5H
• Capitalització en dues meitats: la segona només arriba en connectar l'hexàgon de destinació de la companyia

INVERSIONS ESPECIALS

• 5 certificats de Companyia de Túnels (50 SFR): dret puntual a construir un túnel (+10 SFR de bonificació de ruta)
• 5 Ferrocarrils de Muntanya (150 SFR, compra directa): +40 SFR d'ingrés per ronda un cop hi arriba un tren

TRENS I FASES

• Cada tren té versió normal (compta ciutats) i versió H (compta hexàgons), més barata
• El banc ven automàticament el tren més barat "a l'estranger" al final de cada bloc de rondes d'operacions

FINANCES I FI DE PARTIDA

• Sense fallida: els deutes de compra obligatòria generen un interès del 50% per ronda de borsa fins que es paguen
• Final de partida quan el banc es queda sense diners